Circus Klezmer

Que és l'expressió que utilitzava la meva àvia per dir que la canalla ho posàvem tot de potes enlaire fent malifetes. Dons els del Circ Klezmer igual. Els actors (pallassos?) s'han passejat per les grades del Grec, han fet sortir persones a ajudar dalt de l'escenari, s'han empaitat, s'ha escridassat i s'han dit de tot, suposo, en un idioma que no enteníem (autèntic o inventat). Han perdut els anells d'una boda i els buscat per tot arreu menys allà on eren. Un pallasso s'ha enamorat d'una noia guapa de la primera fila i no ha parat de regalar-li coses, seves o robades, i finalment els nuvis s'han pogut casar, amb uns anells prestats pel públic, però... aleshores el pallasso enamorat a fet pujar la seva aimada i també s'han casat, amb els anells que havien desaparegut. I el circ? Ah... això del circ era una excusa per organitzar tot aquest merder. Boníssim, brutal. Llàstima que només l'han fet un dia.

Crítica completa » http://bit.ly/29UmKux

Circus Klezmer és un espectacle que es va estrenar a Barcelona l'any 2004 i ara, dotze anys després i amb mes de 500 representacions, es vol acomiadar a la mateixa ciutat on va començar després d'haver-se convertit en el muntatge de circ contemporani català més vist arreu del món, a França, a Itàlia, a Suïssa, a Noruega, al Regne Unit, a Israel, al Japó .....

És un espectacle inspirat en els sons alegres de la música dels jueus del centre d’Europa i en les pintures de colors vius de Marc Chagall.

És difícil destacar un element per sobre dels altres perquè l'espectacle és la fusió de la comicitat, la força interpretativa, el moviment, la música i els exercicis circenses, malgrat que aquests últims segurament són el menys important d'aquesta proposta i prima molt més la dramatúrgia dels pallassos, molt més treballada.

Sense paraules comprensibles, la història es va desenvolupant a l'escenari, la interactuació amb el públic és constant i en alguns moments ens sembla fins i tot provocadora. El creador i director de l'espectacle és el que fa el paper del boig del poble, al que tot se li perdona. Adriàn Schvarzstein és un especialista en circ al carrer ....

Molt destacable la música en directe amb quatre músics que interaccionen amb els actors acomodant la música al ritme del què està esdevenint a l'escenari i fora de l'escenari. El tipus de música que interpreten és la que don nom a la companyia, la música klezmer que era utilitzada en les celebracions jueves.

Sortim del Grec amb un somriure a la boca, hem gaudit d'un espectacle de circ, ple de vitalitat.

Si voleu veure la crònica sencera només heu de clicar AQUÍ

Només entrar a l'amfiteatre del Grec s'intuïa que estàvem a punt de presenciar un espectacle de qualitat, en veure l'aconseguida ambientació. La plaça d'un poble molt rural, amb els seus fardells de palla envoltats de rústiques barraques, les caixes de fruita d'un mercat, i en una cantonada un grup de músics tocant melodies tradicionals jueves klezmer (la Cacophonic GLAT Kosher Orkestar). D'aquest ambient es dedueix que la trama tracta de celebracions populars. I és que aquesta obra va ser una veritable celebració, omplint al públic de contagioses rialles, en gran part gràcies a la tosca interacció del "boig del poble" (Adrian Schavarzstein, responsable també de la direcció i idea original) amb el públic, fent gala d'una excel·lent interpretació.

A l'inici em va semblar una mica lent, li faltava ritme i més projecció als cossos, però a poc a poc els personatges ens anaven endinsant en la història fins a quedar plenament submergit el públic en ella. Es desplega davant nostre una escena familiar quotidiana, regida per un llenguatge inventat caricaturitzant a l'hebreu. Entrellaçades amb la trama principal feien esporàdica aparició disciplines circenses com els malabars, trapezi, teles... i un caòtic desplegament de moviments amb objectes com caixes, plats, ampolles, cadires... tots ells molt ben coordinats entre els intèrprets i amb la música, i subtilment incorporats a la dramatúrgia, dotant-la d'una gran cohesió.

Una llàstima que fos el comiat, perquè aquesta és una obra que mereix arribar a més públic, havent enlluernat als espectadors del Teatre Grec amb una magnífica interpretació i creant un memorable vespre de bon humor i somriures.