Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

Autorretrato de un joven capitalista español

Autorretrato de un joven capitalista español

Alberto San Juan, miembro fundador de la compañía Animalario, presenta un espectáculo en solitario en el que muestra su visión crítica y llena de humor sobre la actualidad.

Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo beneficio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propiedades. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en  serio.

Fotos

Autorretrato de un joven capitalista español

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Anna Gimix

    Vaig tenir la sort de veure’l a l’Ateneu de Nou Barris. Realitat en estat pur.
    Exposició dels fets i critica que que passa i del que no veiem o no volem veure.
    Molt recomanable.

    05/10/2015

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    En aquests dies tan agitats diuen que la gent no surt a divertir-se … no va al teatre, no va al cinema … Doncs bé, o els pocs que sortim anem tots al mateix lloc o realment s’està exagerant una mica. El Teatre Romea era ple de gom a gom amb #Autorretratodeunjovencapitalistaespañol d’Alberto San Juan, una obra que traspua tristesa i ràbia davant la realitat però amb tocs d’humor – vaja res de nou doncs es com vivim i sentim avui dia la majoria dels catalans -. No es tracta de una obra de teatre, ni possiblement un monòleg; més aviat es podria qualificar de conferència “interpretada” on l’Alberto fa un repàs, desordenat, de la història d’Espanya des que ell va néixer (1968) fins que si li van inflar les pilotes. No tot està perdut, encara hi ha gent que veu i diu les coses tal com són, sense por, sense embuts, d’una manera clara i concisa, amb humor i sarcasme. Ell no para quiet, movent-se en cercles, anant amunt i avall de l’escenari i fent tota mena de gestos amb un molt bon control de les expressions tan de la cara com del cos; jo diria que s’ha buidat sencer. Un espectacle original i arriscat que ens descobreix un actoràs de primera. Al final tothom aplaudint amb ganes i drets. Ell demana silenci i ens diu “prometo fer tots els possibles per muntar-la – no l’obra – també a Espanya”

    22/10/2017