Art

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Sinopsis

Arquillué, Orella y Villanueva en la comedia más inteligente de Yasmina Reza en el Teatro Goya.

SINOPSI

“Marc, solo. Mi amigo Sergi ha comprado un cuadro. Es una… tela, o menos, de un metro sesenta por un metro veinte, pintada de blanco. El fondo es blanco y si medio cerramos los ojos se pueden entrever unas rayas finas, transversales, blancas. Sergi es amigo mío de hace mucho tiempo. Es un chaval que ha triunfado, es dermatólogo y es amante del arte. El lunes pasado fui a ver el cuadro que Sergi se había comprado el sábado anterior, un cuadro que hacía meses que perseguía. Un cuadro blanco, con unas rayas blancas”.

Duración:
90 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Arquillué, Orella y Villanueva en la comedia más inteligente de Yasmina Reza en el Teatro Goya.

SINOPSI

Ficha artística

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 15

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Elsa Álvarez Forges
Teatre Barcelona

Una obra de arte que es una pieza única

Todos nos acordamos de la fantástica interpretación de Arte que hicieron Josep Maria Flotats, Josep Maria Pou y Carlos Hipólito en el teatro Tívoli hará unos quince años. El texto de Yazmina Reza, brillante, incisivo y muy divertido, hurga en las heridas del hombre contemporáneo: la soledad, la incomunicación y la incapacidad de ser comprendido. Escrita en 1994, veintidós años más tarde, la obra no ha perdido ni un ápice de vigencia.

En esta ocasión Art ha contado con dos de los pesos más pesados del teatro catalán: Pere Arquillué y Francesc Orella (antes de salir en televisión ya eran dos actores como la copa de un pino). Sin desmerecer en absoluto a Lluís Villanueva, que junto con ellos dos forman un trio que funciona con la precisión de un engranaje perfecto. Ahora, en catalán, la obra de Reza ha tenido la traducción y adaptación de Jordi Galceran (que ya adaptó otra pieza francesa, El nom), y la dirección de Miquel Gòrriz.

Tras un desencadenante absurdo empieza a hacerse añicos una amistad de años entre tres hombres. Uno de ellos, Lluís Villanueva, compra un cuadro blanco. Su amigo, Francesc Orella, se mofa y se enfada con él porque cree que se ha vuelto majara. El otro amigo, Pere Arquillué, no quiere pronunciarse para no molestar a nadie y pretende quedar bien con todos diciendo a cada uno lo que quiere oír. Conforme la obra avanza van saliendo trapos sucios que utilizan como arma arrojadiza los unos contra los otros y nos damos cuenta de que la amistad quizá no era tan consistente.

El trio Villanueva-Orella-Arquillué actúa en un escenario donde todo es blanco y aséptico, y ellos tres son los que ponen la sal, con unas interpretaciones fantásticas de un texto hilarante. Es un humor inteligente pero nada complicado y los duelos a dos y a tres entre los actores son un ejercicio de esgrima dialéctica que solo se puede practicar con primeras espadas. Art durará, y seguramente repetirá la temporada que viene.

31/10/2016
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Pòquer d’asos!

Arquillué, Orella i Villanueva com a primeres espases i Gorriz com a director, guanyen perquè són un pòquer d'asos, i encara hi cabria un comodí, l'autora Yasmina Reza, i aleshores farien repòquer; altra vegada guanyarien, i es que Art és un comèdia que ho té tot per triomfar i la que s'està fent al Teatre Goya ho farà i estic segur que esgotarà entrades perquè és un bombó i aquesta posada en escena és extraordinària i estic segur que els espectadors arriben a casa contents i en conseqüència fan l'amor amb les seves parelles. Mireu si n'és de beneficiós el teatre ben fet. No us la perdeu que val molt la pena.

Crítica completa » http://bit.ly/2dJX6zl

27/10/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Va més enllà de plantejar la feblesa de l’amistat

Una nova adaptació d’aquest text de Yasmina Reza que va escriure en sis setmanes l’any 1994 i és potser, un dels més representats de l’autora arreu del món. El text s’ha traduït a més de 35 llengües.

Nosaltres també havíem vist les dues versions anteriors, totes dues en castellà, la de Josep Maria Flotats l'any 2000 i la versió argentina de Ricardo Darín l'any 2003, representades al Teatre Tívoli. I ens feia una certa mandra tornar a repetir un text i una temàtica que ja donàvem per coneguda. Però d’altra banda ens venia molt de gust veure treballar el trio d’actors seleccionats per Miquel Gorriz i veure-la representada en català amb la traducció d’en Jordi Galceran.

I no ens ha decebut, al contrari, ens ha agradat molt i hem descobert en el text noves capes que ens fan reflexionar sobre el concepte de l’amistat.

Tres amics de tota la vida queden de tant en tant per sopar o fer una copeta, tots tres tenen les seves professions i les seves vides. Una amistat que comença a trontollar quan un d'ells, en Sergi (Lluis Villanueva) compra un quadre per un preu astronòmic, obra d'un autor en alça, un tal Andrews, el fet és que es tracta d'una tela blanca amb unes fines ratlles també blanques; en Marc (Francesc Orella) és el primer a veure el quadre i no accepta el que ell considera una absurditat.

ART és molt més que una comèdia, és molt més que una sàtira sobre l'esnobisme i la desmesura en el camp de les adquisicions artístiques o de les col·leccions particulars.

ART va més enllà de plantejar la feblesa o insostenibilitat d'una amistat al llarg del temps, una amistat construïda en unes determinades circumstàncies personals i que ha d'anar adaptant-se als canvis dels amics.

ART és també una reflexió sobre la incomprensió i la soledat, sobre la necessitat que tenim de demanar dels altres que facin el que per nosaltres és correcte, sense intentar posar-te en el lloc de l'altre, sense entendre el perquè d'una decisió que d'entrada no acceptes.

La versió de Miquel Gorriz és per nosaltres un encert total, ha aconseguit despertar el nostre interès per un text en apariència intranscendent, amb una posada en escena molt efectista i dinàmica i amb un to còmic que ens ha fet riure des del moment inicial però en la seva mida justa. I evidentment els tres actors que interactuen entre ells amb un nivell de complicitat palpable. L'escenografia, blanca, modular i la il·luminació són també uns encerts d'aquesta producció.

El teatre ple de gom a gom augura un dels èxits de la temporada.

Si desitgeu veure l'apunt original i sencer, només heu de clicar AQUÍ

06/11/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Yasmina Reza y la fórmula de la Coca-Cola

Ya hace más de veinte años que Yasmina Reza estrenó su artefacto más puro y exitoso. En aquel momento, Arte supuso un encaje perfecto entre la comedia de boulevard y el teatro pseudo intelectual, que permite reír… pero con criterio. También brindó la posibilidad de reunir tres actores brillantes para que brillaran todavía más con unos diálogos ingeniosos y ciertamente irónicos. Todo aquello funcionó en más de medio mundo, y lo más curioso es que 22 años más tarde todavía sigue funcionando. La pátina de intelectualidad ha quedado un poco diluida y la autora no ha conseguido superar su propio texto, pero el ritmo interno de la pieza y la composición de los tres personajes -no siempre tan sutil como se pretende- continúa convenciendo a nuevos espectadores.

La versión de Miquel Górriz -recordemos las famosas versiones de Josep Maria Flotats y Ricardo Darín- es limpia, precisa y elegante. Consigue hacer olvidar antiguos referentes y da a todo el conjunto un aire fresco y pretendidamente naturalista. Pere Arquillué, Francesc Orella y Lluís Villanueva hacen el resto con sus interpretaciones, ya sea tirando de profesionalidad, de veteranía e incluso de recursos habituales en este tipo de obras. Cumplen con creces lo que se les pide, y el público los vitorea al final como si acabara de ver las mejores interpretaciones de sus respectivas carreras. No es así, pero la magia (o lo que sea) de esta obra lo ha conseguido… otra vez.

05/11/2016
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Disseccionant el concepte d’art i les relacions d’amistat a través de l’humor

Fa uns quince anys, vaig tenir l'oportunitat de veure aquesta obra en un muntatge dirigit per Josep Maria Flotats al Teatre Tívoli, el qual va suposar en el seu moment un èxit de crítica i públic. El text de Yasmina Reza arribava a la platea amb força i qüestionava el concepte d'art, alhora que disseccionava les relacions d'amistat. És va convertir en un èxit instantani i va passar a convertir-se en un clàssic contemporani, representant-se per tot el món.

La versió que ens arriba ara al Teatre Goya és tot un encert a diferents nivells. No només aconsegueix transmetre a la perfecció el text de Reza, sinó que es fa d'una forma totalment dinàmica i encertant en el to còmic emprat, gràcies a una esplèndida posada en escena i a tres actors brillants que desprenen gran química entre ells. Així, s'aconsegueix trobar l'equilibri entre la reflexió i la diversió, quedant totalment fusionats i oferint un espectacle intel·ligent i molt entretingut. De fet, la platea no para de riure en tota la estona, demostrant que profunditat i comèdia són compatibles i que poden arribar a tot tipus de públic. Sens dubte, aquest Art serà un dels èxits de la temporada teatral i s'ho mereix.

04/11/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un fenómeno infalible

A pesar de ser una obra que, todavía, está muy presente en nuestro imaginario, gracias a las diferentes versiones que hicieron Josep Maria Flotats y Ricardo Darín hace más de 10 años, Art continúa siendo un plato delicioso que apetece muchísimo. Y es que el texto de Yasmina Reza, una historia sobre la amistad masculina y el temperamento de los hombres disfrazada de sátira contra el arte moderno, continúa tan fresco, inteligente, divertido, ingenioso, vigente y sorprendente como el primer día. En esta nueva adaptación, tres maestros de la comedia (Orella, Villanueva y Arquillué) aprovechan la ocasión para brillar encima del escenario con una lucha dialéctica donde los silencios son tan sugerentes como las palabras. La dirección de Miquel Gorriz también resulta bastante cuidada a pesar de que, en algunos momentos, parece que quiera subrayar la comicidad de ciertas frases que, en realidad, funcionan por ellas mismas de manera natural. De igual manera, se han añadido algunos efectos y trucos escenográficos prescindibles, probablemente, empujados por la necesidad de diferenciarse de las anteriores puestas en escena. En cualquier caso, la propuesta tiene mucha fuerza y efectividad, con su gracia innata y su lado amargo. Se vuelve, así, a demostrar que este fenómeno teatral es un artefacto casi infalible, tan placentero y disfrutable para el público como para sus geniales intérpretes.

30/10/2016
Miquel

Una de les meves obres preferides: retrat punyent de l’art contemporani i una reflexió molt certera sobre l’amistat. Brillant.

10/06/2018
Jose Domingo Costa Perez de Tudela

31/05/2018
Marta Turu Pedrola

L’art és concebut com una eina d’expressió i reflexió, i en moltes ocasions l’objectiu que es proposa és qüestionar, despertar el debat i la consciència. Enterrar la indiferència i la resignació, despertar la crítica, transmetre i fer-nos vibrar… En aquest cas, ja podem ben afirmar que ho aconsegueix!
La vida de tres amics íntims es veu totalment trasbalsada quan un d’ells es compra un quadre: un quadre blanc. No ‘en’ blanc, sinó categòricament blanc. I és precisament aquesta blancor la que posarà en dubte tot allò que compartien, fent trontollar –amb un dramatisme comèdic impecable, però no exempt de punyents crítiques socials i a les relacions interpersonals– els pilars més sòlids que fins llavors mantenien la seva amistat.
Tres excel·lents actors amb una complicitat pràcticament palpable sobre l’escenari, escenografia ben dissenyada i un text àgil i fins i tot trepidant en ocasions. Amb diàlegs i confessions de l’humor més proper i subtil, conquisten al públic des del primer moment, que s’entrega rialla rere rialla a la voràgine desfermada que ocorre sobre l’escenari. I pensar que el blanc no és ni tan sols un color…
En conjunt, la recepta per continuar omplint teatres mesos i mesos després d’haver sigut interpretada; una molt bona feina amb uns grans actors!

07/05/2018
Lola

Sobretot destacar la boníssima interpretació dels 3 actors, comedia que no et deixarà anar-te’n del teatre sense riure. Em va recordar a l’estil de comedies com «Els veïns de dalt».

20/12/2017
LOURDES

Fabulosa obra. Son tres «grandes» de la escena, pero Pere Arquillué está que se sale. Nunca le había visto en un papel como éste, y es lo más.
Pasé un buen rato.

15/02/2017
Mireia grau camps

Un escenari blanc, un quadre blanc aquest es l’inici d’una obra on el color el posen tres grans intèrprets i un text genial, un punt de partida per qüestionar-se quinze anys d’amistat i fer que aquesta prevalgui. Noranta minuts que volen i un saber fer excepcional dels actors quan davant la grolleria del so d’un mòbil insistent a la platea, interrompen l’obra i un cop resolt l’incident la reprenen com si res al mateix punt i amb la mateixa solvència que abans.
Aneu-hi si podeu, ahir entrades exhaurides.

30/11/2016
mauricio

Entretenida, graciosa y profunda. Un buen guión y sobre todo una excelente interpretación. Muy recomendable

04/11/2016
Hebert Parodi

Doncs definitiva i malauradament, no és el meu tipus de teatre. I és una pena,que la gent s’ho passa de meravella amb aquestes comèdies que, diuen, tracten temes interessants, donen peu a reflexions post funció, amb arguments de les dues visions del tema que es toca i tot amb humor intel·ligent. I jo sense gairebé ni somriure, com a «El test», «Els veïns de dalt»…
El públic, entregat des de l’inici (ha de ser un goig com a intèrpret) ja riu només aparèixer els actors a escena i riallades brutals amb el patetisme del personatge de l’Arquillué, amb ganyotes, exageracions…Llàstima que a mi aquests personatges no em fan gens de gràcia, ves.
El tema ja el sabem: un paio compra un quadre pintat de blanc per una fortuna. Ell hi veu de tot, vibracions, ART, missatge…i el fet de ser d’un artista consagrat, ajuda a que per descomptat, allò vol dir alguna cosa. El seu millor amic no hi veu més que una estafa, ni tan sols una «pose». I el del mig, entre dues aigües. De fet, el que hi veuen, és fidel refelx de les seves vides, o de com les encaren. Se suposa que l’obra, pel que llegeixo, aborda aspectes com la por a quedar-se fora del grup de l’opinió majoritària, a quedar-se sol… Jo això ni ho vaig notar, gairebé, i crec que va més pel tema de l’amistat i què vol dir aquesta paraula.
Això sí, un final ben bo, inesperat, que no busca la sorpresa fàcil sinó que tanca perfectament la part dramàtica de la història.
Amb Arquillué, Orella i Villanueva, no es pot dir res de les interpretacions més enllà de que boníssimes (potser un punt d’afectació excessiu en un personatge).
Curiositat: els actors ja saluden i «reclamen» l’aplaudiment abans de començar l’obra, tres vegades. Al principi em va sobtar, «divisme» vaig pensar; després vaig rumiar que s’escau amb l’obra (donats els noms consagrats ja donem per cert que l’obra mereixerà els nostres aplaudiments, és impossible que no sigui així!) i al final vaig pensar, que ben mirat, als músics de qualsevol tipus també els aplaudim només a sortir a escena.
En resum: ho petarà a taquilla.

24/10/2016
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Imaginaos que un amigo os invita a su casa y os dice que se ha gastado 200.000€ en un cuadro. Invirtiendo en arte!! Y que cuando te lo enseña resulta que es un cuadro completamente en blanco. LA NADA!!
Así empieza esta divertidisima comedia que estrenan en el Goya! No os la podéis perder!!
Los actores fenomenales pero tengo que resaltar a Arquillué que está fantástico en esa vena cómica que tiene y que tan poco deja ver! Bravo!!
Y para acabar quiero mencionar lo mucho que me ha gustado la escenografía! Simple, bonita, eficaz y móvil! Me ha encantado jajajaja

20/10/2016