Alpenstock

Había una vez, en un pueblecito de los montes del Tirol, una pareja tradicional que vivía siguiendo las convenciones moderadas del nacionalismo conservador. Todos los días, Fritz se armaba con su maleta de funcionario para sacar adelante a su patria y a su familia, mientras Greta cumplía sus obligaciones de esposa entregada a la limpieza y el hogar. La pareja vivía en plena armonía gracias a la comunión cotidiana por la que cada miembro cumple con su deber y posición. Incluso vestían, de puertas a fuera, una impoluta y sonriente máscara para enseñar al mundo cuan perfecta era su vida. Sin embargo, un fatídico día la modélica relación se vio truncada por aquella que la RAE aún define como miembro del sexo débil. El objeto de la discordia no fue una manzana sino un detergente comprado en el mercado cosmopolita, nido de culturas y diferencias raciales. Desde aquél día nada volvió a ser lo mismo… O sí.

Lee la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-alpenstock/

El més nou de la companyia Obskené (que va fer-se coneguda amb el seu Fuenteovejuna) torna a trencar completament amb els seus treballs anteriors, per abordar una obra amb missatge polític.

Amb un posada en escena que transita entre el còmic i els dibuixos animats, i unes interpretacions excel·lents i arriscades, properes al clown, Alpenstock promet una crítica política punyent i àcida, però, a grans trets, acaba resultant una ridiculització (divertida, això sí) de l'extrema dreta xenòfoba. El seu principal problema és que no qüestiona el públic, sinó que l'agermana en la superioritat moral envers "aquells altres" que són dretans i racistes i això, en el fons, resulta ben poc interessant.

Més informació a Somnis de teatre

 

 

Aquest muntatge de la companyia Obskené obre al Tantarantana la quarta edició d’El Cicló (Cicle de Companyies Independents en Residència), un projecte impulsat pel teatre barceloní des del 2014 per donar suport a col·lectius teatrals actius i emergents, que treballen de forma independent i autogestionada.

La companyia Obskené va néixer a mitjans de 2008 amb ganes d’arriscar en projectes de creació innovadors. D’aquesta companyia hem vist tres produccions, “FUENTEOVEJUNA”, “MANIFESTA” i “DE CARENES AL CEL” i amb aquest muntatge ha optat per una comèdia.

ALPEN-STOCK és un text d’un autor contemporani francès, Remi de Vós traduït per Mònica Bofill i Ramon Minoves i adaptat per la mateixa Mònica i Ricard Soler, que és qui la dirigeix.

Greta és la protagonista de la història, magníficament interpretada per Lara Salvador, que amb maquillatge, perruca i vestuari propi dels còmics, interpreta el seu paper a mig camí entre un titella i un personatge de dibuixos animats.

Fritz, és el seu marit, interpretat per Armand Villen, un funcionari ultraconservador. Tots dos formen un matrimoni molt rígid i inamovible en el seu dia a dia, contrari a qualsevol canvi i que no suporta allò que se surti del seu ordre racional.

Ell treballa posant segells en uns formularis, ella, "una mujer simple" està a casa ocupada en mantenir la seva llar neta i polida. Viuen ancorats a les tradicions, dia rere dia.

Però un dia, la tranquil·litat es veu truncada per la compra d’un detergent al mercat cosmopolita. Tot trontolla, ha canviat alguna cosa en la seva rutina.

El tercer personatge de la història és Josip, extraordinari Enric Cambray, un immigrant “balcano-carpato-transilvà”, que sedueix a la Greta. La seva gestualitat i automatisme converteixen al seu personatge en hilarant i absurd.

L'escenografia d'Adrià Pinar i Víctor Peralta és sorprenent, un món de color rosa que envaeix la sala. La perfecció de la vida d'aquesta parella davant els nostres ulls. Són feliços amb la seva monotonia, amb la seva tranquil·litat, amb la seva estabilitat. Una vida de color rosa, com els mobles.

El vestuari d’Eli Siles, acolorit, llampant.

Una comèdia boja i absurda des del moment zero, amb ingredients d'humor negre, cinema d'animació, còmic, i la creació de situacions de descontrol que van guanyant en rapidesa i absurditat a mesura que avança l'obra. Els moviments coreogràfics dels tres actors van de la mà de Sarah Anglada.

Un text delirant, unes interpretacions genials, una proposta divertida, acolorida i molt fresca.

Per poder veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ

En 1897, Oscar Metenier fundó en París el llamado Teatro del Gran Guiñol. Se trataba de un tipo de expresión escénica macabra que, de forma extrema y retorcida, trataba de sacudir las conciencias de los nobles que acudían de público. Con este mismo espíritu y añadiendo una considerable carga política, la Compañía Obskené presenta un texto del francés Rémi de Vos que satiriza ideologías tan terribles como la extrema derecha europea, el fascismo, el racismo y el machismo. Desgraciadamente, sus buenas intenciones quedan atrapadas en una estética de casa de muñecas kitsch y un delirante sentido del humor obsesionado con la repetición y la caricatura. De este modo, a pesar de la entrega de su reparto, el montaje consigue poca cosa más que ridiculizar la xenofobia, el rechazo al diferente y el populismo. En ningún momento, desarrolla un discurso, un mensaje o un análisis artístico o dramático de su contenido más allá de sus chistes de sexo y violencia o las reflexiones que pueda hacer el espectador por su cuenta. Por otro lado, su capacidad para hacer reír se va diluyendo según avanza la obra, del mismo modo que su simbolismo (la metáfora de la limpieza es bastante acertada) pierde intensidad a medida que va dando vueltas sobre lo mismo. Hay que aplaudir la voluntad de crítica incisiva de esta sátira, así como su deslumbrante concepción visual, pero la sensación que produce de sketch estirado le hace demasiado daño para resultar, en conjunto, un espectáculo satisfactorio.