Acorar

un monòleg carregat de gel i mel, de preguntes i respostes, que parla sobre el moment en què vivim, sobre el passat i el futur, sobre l’individu i sobre la tribu, sobre la identitat, la religió, la modernitat i la tradició , sobre política, sobre dependència i independència. Acorar és una dissecció pura i dura, de poc més de 50 minuts, que exposa les vísceres d’una societat una mica perduda perquè cada espectador faci la seva pròpia interpretació. Acorar mostra qui i com som. El to irònic i mordaç de l’obra, fins i tot la comicitat d’algun passatge, permet tractar temes delicats sense ferir massa susceptibilitats.

ACORAR té un tret que em fascina: el parlar, sense aparents pretensions, d’un aspecte molt local, quotidià, personal… que alhora engloba la universalitat, traspassa llenguatges, ubicacions i arriba a tothom, una mica com la peli aquella de «El increíble hombre menguante», amb la reflexió final de que el més petit conté tot un univers.
Obres que són atemporals i que connecten amb tothom tot i que el que es representa, directament no tingui gaire a verue amb tu. Aquí es tracta, a partir del fet de la matança típica del porc a les illes (som conscients de la ràbia que els fa que diguem «ses illes»,oi?), de reflexionar sobre la pèrdua de les tradicions, de com deixem que la modernitat, la comoditat, els diners arrosseguin amb tot. I perdem pel camí les paraules. I les paraules ho són tot. Si no tenim el mot, dificilment pensarem en el fet, que acaba sent invisible i s’oblida.
Un text difícil d’interpretar pel Toni Gomila (també autor) que es desdobla en diversos personatges i fa un esforç titànic per vocalitzar de manera que els d’aquí entenguem gairebé tot el que diu (gràcies!). Personalment, crec que no cal ser un enamorat de la cultura mallorquina, ni les seves tradicions, per gaudir molt de l’obra. Per mi, el millor va ser les reflexions que em van provocar sobre els canvis en pos de la modernitat (lògic) dels nostres barris, ciutats i el que hem perdut a canvi.

Un gran text, una gran interpretació de Toni Gomila, una riquesa lingüística que tot i que de vegades costa de seguir és pura poesia i, sobretot, moltes reflexions interessants i de gran actualitat. Molt recomanable!

ACORAR, és l’espectacle Imprescindible de la temporada, no us perdeu el devasall de riquesa lingüística, humor, poesia, crítica sociopolítica i amor a una terra que representa el text d’en Gomila.
Mallorca té un abans i un després d’Acorar. Qui el viu/veu repeteix.
La sobrassada un dia tornarà blanca i nosaltres espectadors no podrem fer res per aturar-ho.