Sinopsis

El argentino Daniel Veronese dirige esta versión de la comedia Sota teràpia del también argentino Matías Del Federico. Una comedia brillante que no da tregua.

SINOPSIS

En una noche de viernes tres parejas son invitadas a participar en una particular y relajada sesión de terapia: un intercambio de experiencias personales, de deseos, de sueños y frustraciones. Aparentemente nada demasiado extraordinario. Pero alguien está ausente en este experimento: la sesión esta vez se desarrollará sin la tutela de la profesional y la llevarán a cabo los mismos pacientes.

Poco a poco una maquinaria impensada se pondrá en marcha y desencadenará confesiones, reclamos, verdades y mentiras en un camino desenfrenado. Un desenfreno difícil de detener cuando se pone en marcha. En este espacio concebido especialmente para esta tarea, los seis jugadores se sentirán entonces impulsados a desarrollar movimientos, actuar cada uno su juego oculto.

Y lo que se revelará será una forma inexorable y necesaria para expresar lo que estaba velado; romper con el ordenamiento de comportamiento social. Los códigos y los emparejamientos que habían funcionado hasta hoy ya no sirven. Y así saldrá a la luz otra verdad…

Duración:
100 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

El argentino Daniel Veronese dirige esta versión de la comedia Sota teràpia del también argentino Matías Del Federico. Una comedia brillante que no da tregua.

SINOPSIS

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 27

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Rient sobre segur

El Teatre Borràs ha estat un espai d'èxit per a moltes comèdies teatrals, les quals han estat en cartell un bon grapat de mesos. L'última és Sota teràpia, la qual ha funcionat molt bé durant mesos, tot repetint l'esquema de les anteriors. No obstant això, el text pretén anar més enllà de la simple comèdia, amagant un rerafons social que no desvetllaré pels que encara no l'han vist. Tot i això, l'obra segueix el mateix esquema que les seves predecessores i es troba faltar risc en ella, optant per seguir la mateixa fòrmula fins al final i provocant en l'espectador una sensació de deja vu. En aquest sentit, l'obra funciona i compleix amb el seu comès, però li manca personalitat per tal de diferenciar-se d'altres productes comercials que ja hem vist.

El text presenta una varietat de personatges atractius que funcionen perfectament entre si, els quals son ubicats en situacions que provoquen el riure de l'espectador durant gran part de l'obra. A més, la direcció àgil de Veronese col·labora en aquest sentit, però igual que el text neda sempre sobre segur i segueix la fòrmula que ja ha funcionat moltes vegades. D'altra banda, els actors fan un bon treball i defensen amb encert els seus personatges, havent-hi una bona química coral que acaba d'ajudar a que l'espectador passi una bona estona al teatre, que no és poc.

25/02/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Siguiendo el método

Está claro que El método Grönholm creó escuela. Las obras sobre procesos o terapias impartidas por alguien que está ausente se han convertido en un pequeño subgénero que acostumbra a generar un éxito comercial inmediato. En el caso de esta obra del argentino Matías de Federico todo funciona bajo unas reglas preestablecidas que acaban llevando a un camino inesperado. Es cierto que las situaciones (desde muy cómicas a muy dramáticas) pueden estar descompensadas y que algunos momentos sorprenden por su incorrección política, pero todo acaba encajando de forma milagrosa al final de la obra. Un final, por cierto, que llega de forma virulenta e intempestiva, a costa incluso de una dramaturgia verosímil y coherente.

Sea como fuere, se huele el éxito. La pieza funciona, los actores defienden bien sus personajes (en especial, una acertadísima Meritxell Huertas) y el argentino Daniel Veronese aporta toda su experiencia para convertir un trabajo de compromiso en un artefacto trepidante. De hecho, se nota su estilo en los diálogos solapados, la velocidad de la réplica y una crispación que se enciende y se apaga en cuestión de minutos. La escenografía quizás peca de ser excesivamente funcional, e incluso un poco insulsa, pero el conjunto funciona… y creo que llenará muchas butacas.

07/11/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El toque Veronese

Más de 10 años después de su estreno, todavía se puede percibir la fuerte influencia que El método Grönholm ha ejercido sobre un cierto estilo de comedia comercial. A medio camino entre la popular obra de Jordi Galceran y la francesa Toc, toc, encontramos en este montaje de espíritu argentino la repetición de algunas claves del subgénero y, por lo tanto, más eficacia que originalidad. El texto de Matías de Federico consigue hacer reír y explicar una historia de una verosimilitud (como mínimo) flexible a pesar de que, sin ser demasiado estrictos, parece bastante coherente. Es, en realidad, la dirección de Daniel Veronese lo que eleva la propuesta a un nivel superior al que estaba condenada, gracias a su precisión, gusto por los pequeños detalles y acierto en el dominio del espacio, la psicología de los personajes y el ritmo. Si no se nos presentara de manera tan fresca y vertiginosa, quizás notaríamos más que Sota teràpia algunos fragmentos tienen más interés que otros, que la historia sufre ciertos altibajos y que no siempre consigue ser divertida. Por otro lado, el giro final legitima el artefacto haciendo aflorar una dureza y profundidad que, hasta entonces, sólo sospechábamos. El problema es que la ligereza de todo el viaje contrasta demasiado con la crudeza del último tramo y esto, a pesar de sorprender y aportar un valioso mensaje, resulta un cambio de tono algo desproporcionado.

06/11/2016
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Comedia con sorpresa

Sin perder el tono cómico, el texto se introduce en las partes más oscuras de los personajes llegando a tratar temas tan serios como la ludopatía, el alcoholismo y el maltrato. Nunca he creído que el grito sea una buena forma humorística, y es cierto que al montaje dirigido por Daniel Veronese le sobran algunos decibelios. La broma fácil parece de entrada que roza la frivolidad. Sin embargo, todo tiene un porqué, y vale la pena esperar a la resolución de la trama para entender el verdadero mensaje de la pieza.

Precisamente la intriga de toda la situación es el gran atractivo del texto de Matias del Federico. Del mismo modo que ocurría con comedias del estilo como Toc Toc o El método Grönholm, la acción se lleva a cabo sin que tengamos idea de a dónde nos lleva. Y al igual que ocurre con las citadas, Sota Terapia trae sorpresa. Cuando llega el momento, las carcajadas del público enmudecen y dejan paso a una explicación que le da sentido a todo lo ocurrido.

Podéis leer la crítica completa aquí.

04/11/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Teràpia en grup de relacions de parella

Daniel Veronese va dirigir-la en la seva estrena a Buenos Aires i en la seva representació a Madrid i ha decidit dirigir també aquesta versió en català adaptada i traduïda per Edu Pericas.

Tres parelles entren desordenadament en una sala de la consulta de la seva psiquiatra, ja que han estat convocats a una sessió de teràpia col·lectiva. No es coneixen entre ells i la primera sorpresa és que aquesta sessió es desenvoluparà sense l'assistència i tutela de la professional. És nit de divendres i per tant no hi ha pressa en acabar la sessió.

Tres parelles que tenen conflictes diferents i que es troben en moments diferents en les seves relacions, la formada per Esteve i Carla una parella relativament recent i que encara mostren signes del seu enamorament, la formada per Laura i Daniel que fa 19 anys que estan casats i tenen dos fills en comú, un d'ells adolescent, i la parella d'en Ferran i la Carme amb 9 anys de matrimoni i un fill encara petit.

Sota l'aparença d'un joc, la teràpia persegueix l'intercanvi d'experiències personals, de desitjos, de somnis i frustracions. De mica en mica van agafant confiança i parlaran més obertament dels seus conflictes, i sortiran les veritats i les mentides.

La proposta és interessant pel joc escènic que provoca i ens ha fet riure en moltes escenes, ens ha agradat molt especialment la interpretació que fa Meritxell Huertas en el seu paper de Carmen, una dona apocada i acomplexada que anirà "despertant" al llarg de la teràpia. Sense parlar gaire la seva gestualitat és prou eloqüent.

Una posada en escena àgil que no deixa baixar el ritme d'atenció i que evoluciona cap a un final inesperat i sorprenent.

Ens ho hem passat molt bé i no dubtem pas en recomanar-la.

Si desitgeu veure l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

29/10/2016
Marta Turu Pedrola

Comèdia sobre els típics i tòpics de parella amb la que és fàcil identificar-se en menor o major mesura; còmoda i espontània, amb una actuació natural que aconsegueix relaxar i abraçar l’espectador.. Fins que treu a la llum les seves millors armes i capgira tot el guió, demostrant-nos un cop més que les comèdies poden trasbalsar-nos des de la seva simplicitat. Ideal per a parelles -els cops de colze i somriures còmplices eren comuns entre elles-, un cop més el Club Capitol aposta en segur amb una obra que, tot i el temps que porta en cartell, aconsegueix romandre en els primers reclams teatrals de la ciutat!

06/02/2018
Javier

Pude ver esta obra el pasado 3 de febrero en el Club Capitol.
No soy experto en teatro, pero la obra me pareció muy interesante.
La forma en que se tratan ciertos temas la encuentro acertada.
La forma en que el ser humano esconde sus problemas, incluso a la pareja, se refleja perfectamente en la obra.
Y sobre el giro final… solo puedo decir que me dejó sin palabras.
El ritmo de la obra hace que siempre debas estar atento.
No creo que decir que sea una comedia sea lo más acertado, ya que no te rías en todas las fases de la obra. Hay algunos momentos en los que los temas a tratar son serios.
No le doy un 5 a la obra porque una vez más se vuelve a mezclar política con lo que no es política. Si los actores están en contra del tema de los presos políticos, me parece bien. Pero el lacito al final de la obra, sobra.
Iros a la calle a manisferos, y dejar el teatro para lo que es.
Saludos.

05/02/2018
José

La venden como comedia y es cierto que te ríes durante la primera parte de la obra, pero el final es muy amargo y trata temas sin la seriedad que se debería. Además no creo que tras acabar mostrar una opinión política sea lo correcto. Hay temas más importantes que tratar y las opiniones deberían quedar fuera del trabajo.

04/02/2018
Mercè

La vaig veure ahir i em va encantar. A part de recomanable jo diria que necessària per que el transfons és molt important.
Entra fàcilment i desprès et va fent pensar.

15/01/2018
Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

Poco a poco,prueba a prueba,te introduce en los lados ocultos y oscuros que poseen las personas y que cara a galería tapamos hasta que,se descubre el otro lado de la luna…Sensacional!

01/12/2017
Bernardet Rodrigo Sanz

Fantástica, gran tema a tratar . Los actores no han perdido el ritmo en ningún momento, consiguiendo que el público esté atento durante todo el tiempo que dura la obra, nos ha gustado mucho.
Muy recomendable.

29/11/2017
Laia S

Diversió, intriga, sorpresa, crítica social… Molt molt bona! De les millors que he vist. Molt recomanable

23/11/2017
Hebert Parodi

Una altra obra a l’estela de la ja llunyana El Mètode… Teràpia de grup, tres parelles que s’ho hauran de manegar tot sols davant l’absència de la terapeuta.
Una de les poques “comèdies” dels darrers temps (El nom, Els veïns de dalt, El test..) que proposa sota l’etiqueta de comèdia superficial anar més enllà i tractar temes seriosos –no farem spoiler- i se’n surt. El tema de fons és potent i la voluntat d’evidenciar un tema dramàtic compensa que a estones el to de comèdia sigui el de crits i més crits, o que sembli que les situacions són excuses per a lluïment dels personatges més que al servei de la trama. A estones previsible i repetitiva, a estones divertida fins que reps el cop de puny final que et reconcilia força amb el que has vist, i que, potser, serveix per a que tanta gent com atreuen aquestes obres no oblidin temes dramàtics del nostre entorn, entregat entre rialles, perquè passi millor.
El to aquest exagerat porta a interpretacions en aquesta línia, tet de la, una altra vegada, superba Roser Batalla.

16/11/2017
Fraile Castellà

Sense paraules. Gran tema que tractar. Les actrius i actors no han perdut el ritme en ningun moment, aconseguint que el públic estigues atent en tot moment!

09/11/2017
Patri Gómez

Em sap molt de greu fer una crítica negativa però la sensació que em va deixar l’obra va ser absolutament desagradable per la poca sensibilitat – segons el meu parer – amb què tracta temes molt seriosos. Banalitza i fa superficials situacions de masclisme i de violència a la parella i el guió està poc aprofundit. Es publicita com a comèdia i no vaig riure en cap moment. Molt decebuda amb què es mostri aquesta imatge de relació com a normal i ‘graciosa’. Recau en el típic tòpic i poc elaborat i en el mal gust. Jo no la recomanaria en absolut. Ho sento molt.

05/11/2017
Quique Muro López

L’obra de teatre amb la que més he rigut a la meva vida. Un 10 de guió, interpretació, escenografia… Impecable. L’únic defecte (i això no depèn dels actors, sinó del tècnic de so) és l’acústica. De fet, al mig de l’obra una dona del públic va cridar «no se sent». No estic d’acord amb el que va fer aquesta persona, òbviament, però convindria revisar el volum del microfonatge. Deixant de banda aquest aspecte, però, un 10.

05/11/2017
Marta

Fantastica, quin tip de riure, un 10, totalment recomanable!!!

05/11/2017
Pol Monforte

Tant a mi com a la meva parella ens ha agradat molt. Hem passat una molt bona estona i recomanem anar-la a veure.

04/11/2017
Xavier Mayola

He rigut i pensat molt. Obra distreta i molt ben interpretada. Bona recomanació per una vetllada divertida

06/03/2017
Magda

Vaig anar a veure aquesta obra deixant-me guiar per opinions diverses que havia llegit i pensant, estarà bé i ja està.
Doncs bé, cal dir que em va sorprendre molt i molt gratament. Bona direcció i interpretació per part dels quatre actors/actrius ja que realment no és fàcil convertir un drama actual en la comèdia que veiem. Fins i tot al final s’aprecia la barreja dels dos gèneres.
Si que és cert en els que hi ha moments en que hi ha massa crits i tons de veu alçats però no s’extenen massa, saben canviar el registre en el moment adient.
No us la perdeu perquè val molt la pena, de debó!

25/02/2017
Laia Mundet Gimbernat

M’ha encantat!! una gran comèdia i una gran actuació que reflecteixen de manera molt original els problemes de la societat d’avui. Un gir inesperat encara fa més especial aquesta obra. Molt recomanable!

13/02/2017
Toni S

Una comèdia amb un gir inesperat al final de l’obra que arrodoneix la actuaciñó magnñifica d’uns actors que et fan disfrutar d’aquests 100 minuts de teatre que es pasen en un moment.
Ha valgut la pena desplaçar-se fins a Barcelona (i cercar aparcament) per disfrutar dels bons moments que vam passar aquesta nit.
Les situacions que desccriuen cadascuna de les parelles podrien ser les nostres o les de qualsevol conegut nostre, per això crec que se m’ha fet proper i quotidià.
Felicitats per l’equip de direcció, als actors i actrius i al teatre per portar aquesta magnífica peça teatral.

15/01/2017
helga

Molt decebuda, pèrdua de temps i diners. No esperava cap obra brillant però si almenys passar una estona divertida… I res més lluny! Tant jo com el meu acompanyant vam estar pensant en marxar als 10 minuts.
El text és estúpid, ple de típics tòpics (i dels dolents, a més), gairebé dues hores de crits i insults al pur estil Telecinco, actors que constantment donen l’esquena al públic durant unes estones escandalosament llargues… I un final patètic, si no semblava possible que es pogués espatllar més l’obra encara van i et sorprenen.
El preu desorbitat pel servei ofert, però vaja… ja es va veure de seguida…. a on s’ha vist que a un teatre s’entri amb crispetes i cocacola!
Jo tampoc repeteixo al Borràs! De tot s’aprèn….

18/12/2016
Marc

Horrorosa. Espantosa. Lamentable. La pitjor obra que he vist mai. Un text que sembla escrit per un nen de 12 anys. Tres parelles que s’insulten i es criden durant 90 minuts, amb una pluja somnífera de tòpics i un mal gust vergonyós. I de comèdia no té ni la intenció. Francament… per fer-s’ho mirar. No repeteixo el Borràs en ma vida. M’ha amargat la tarda. Que em tornin els diners!!

27/11/2016
Pablo Cardillo

Una obra que no puede dejar de ningún modo al espectador en la indiferencia. Excelente trabajo de los actores, que demuestran una evolución a lo largo de la obra verdaderamente brutal. Os recomiendo que no os perdáis cada detalle porque todo tiene importancia. Cada gesto, cada palabra y cada acción. Os hará reír, os hará llorar…en fin, no digo mas! Os recomiendo que vayáis a verla. Al menos yo, pienso volver a verla.

22/11/2016
Tati Freixas

Hacía años que no iba al teatro, leí el argumento miré el reparto de actores y me pareció muy interesante.
Es una obra divertida, inteligente, amena con un final inesperado para el público de esos que te deja con la boca abierta.
La recomiendo 100% una historia que no deja a nadie indiferente desde que entras hasta que sales.
Hacía mucho tiempo que no me reía tanto, y hacía mucho que no me dejaban con la boca abierta de la manera que lo han conseguido todos ellos.
Si tenéis tiempo un sábado un domingo o entre semana no os la perdáis!

30/10/2016
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Hay veces que vas al teatro y sales encantado de la vida! Y hoy nos ha pasado! Os recomiendo muchísimo esta obra!
Es divertida, inteligente, amena y con un giro final que os va a sorprender a tope!!
Los actores todos maravillosos sin excepción!! Y encima han tenido que lidiar con un problema de iluminación que los ha dejado con el culo al aire jajajaja
Pasad por el Borrás para disfrutar de esta terapia psicológica de 3 parejas bien distintas! Todos con sus problemas interiores y sus verdades escondidas! No os arrepentiréis!!
Para fans de Veronese y el Método Gronholm

19/10/2016

Ver todas

Deja tu opinión

La comedia argentina 'Sota teràpia' llega al Borràs de la mano de Daniel Veronese

Sota teràpia se estrena este jueves 14 de octubre en el Teatre Auditori de Sant Cugat y hará temporada, a partir del día 19, en el Teatre Borràs. No se esconden. […]

11 octubre 2016