Mars Joan

Fer una obra de teatre que simuli un programa televisiu no és senzill. Les dinàmiques i els tempos de la tele i de l'escena són ben diferents. No obstant això, la companyia Dara torna a sorprendre'ns amb una dramatúrgia muntada amb molt d'ofici i que gràcies a totes les tècniques que desplega (analepsis, converses paral·leles, diàlegs creuats, trencaments de la quarta paret, multiplicitat d'espais, jocs metateatrals...) aconsegueix una peça sòlida, rítmica (ben dirigida) i amb bons acabats. I tot envernissat amb una capa d'humor que fa que en alguns moments llueixi de manera excepcional.

L'ànima de l'obra en aquest cas és tant o més important que la seva forma externa. L'amor, la parella, allò que la societat espera de nosaltres, el que nosaltres esperem de la societat, les oportunitats que només passen una vegada a la vida... tot tractat de manera contemporània; ben ancorat a la nostra realitat. És cert que en alguns moments esdevé un pèl massa explicativa i que alguns personatges no acaben de tenir la profunditat que caldria (i això que els actors estan excel·lents) però... que carai! És una obra intel·ligent que t'interpel·la, et fa pensar i riure... què més voleu?

La passada temporada ja vàrem poder veure aquesta proposta, ara farà uns 11 mesos i recordem que ens va agradar molt (aquí podeu veure aquella valoració); malgrat això, estàvem encuriosits dels canvis que el seu autor i director Roc Esquius, li havia donat a aquesta nova versió.

De fet l'únic actor que repeteix és Isidre Montserrat, que té la sort de repetir un paper molt divertit, que és sense cap mena de dubte un bombonet, perquè és el personatge més incrèdul i que més rebutja d'entrada la pretensió de què el seu amic estigui parlant seriosament ... i segurament és el que representa millor al públic de la sala que es queda astorat davant de què el protagonista es vulgui anar a viure a Mart per no tornar.

El canvi que més hem notat en aquesta nova adaptació del text, és que així com en la primera versió s'utilitzava un seguit de flaix-backs constants al llarg de la representació, ara el text es veu gairebé seqüencialment en el temps, a no ser la primera escena que ens introdueix breument per tornar al passat. Malgrat que l'anterior versió ens va agradar molt, creiem que aquest canvi facilita molt la comprensió de l'argument a un públic majoritari, que potser no estan acostumats a veure la història trencada amb continus canvis en el temps.

També ens demostra novament que una de les parts més importants de l'èxit d'una proposta teatral és la dramatúrgia o el text, perquè si aquest té qualitat, ja té molt de guanyat, amb independència de quins actors interpretin els protagonistes de la història, evidentment si aquests, com és el cas, s'impliquen amb gran professionalitat. Les interpretacions dels 4 actors ens han agradat també moltíssim i no sabríem dir sincerament quin "cast" ens ha convençut més de les dues versions.

Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ

En el marc d’El Cicló d’El Tantrantana, la companyia Dara estrena l’obra de teatre Mars Joan, una comèdia escrita i dirigida per en Roc Esquius, inspirada en Mars One, un projecte real, que el que pretén és muntar, a partir del 2027, una colònia permanent d’humans en el planeta Mart. Homes i dones que hauran de viure per sempre en aquest planeta, sense cap possibilitat de retornar a la Terra. La previsió és que durant l’any 2025 viatgin a Mart els primers colonitzadors, en el 2027 s’incorporin quatre persones més; així cada dos anys fins al 2035, que es calcula que s’arribarà a la vintena d’habitants. El projecte, per tal d’assegurar patrocinadors i inversors, ha previst un reality show, similar al conegut programa televisiu Gran Hermano.

La Companyia Dara el que intenta és descobrir quins poden ser els motius perquè gent com en Joan vulgui fer aquest viatge i deixar-ho tot per sempre; i s'ho plantegen des de la perspectiva d’assolir un somni, en cap cas en la de defugir d’una realitat.

Els protagonistes són quatre: les parelles formades per en Joan (Josep Sobrevals) el candidat a viatjar a Mart i la Noe (Vanessa Segura) la seva dona, i la Sara (Núria Deloufeu) i el seu marit en Manel (Isidre Montserrat). A cadascun d’ells els veurem reaccionar de diferent manera davant la decisió d’en Joan. Mentre la Noe no s’ho acaba de creure i s’enfonsa, la Sara és mostra molt més compressiva i en Manel és el típic enfoteta que se’n riu de tot. La foto del programa de mà la trobo genial, capta molt bé la reacció de cadascun dels protagonistes.

Només entrar, els espectadors ens convertim en el públic del reality show Mars One. La presentadora del programa està a punt d’entrevistar a la dona d’en Joan, un dels escollits de colonitzar el planeta Mart. El realitzador s'encarrega de dir-nos com i quan hem d’aplaudir. En Joan el podem veure en una pantalla via satèl·lit. Se’l veu molt feliç. Mitjançant la utilització del flashback la història va endavant i endarrere durant tota la representació. Comença amb en Joan a Mart, salta per situar-nos en el moment en què en Joan decideix marxar, i així un i un altre cop successivament.

La veritat és que l’he trobat molt original i divertida. És una comèdia molt ben escrita i dirigida per en Roc Esquius, en la que m'he divertit moltíssim només començar l’obra. Per descomptat que les interpretacions de tots quatre actors han estat fantàstiques!! Trobo genial l'escena on les converses que tenen individualment amb els mòbils queden perfectament lligades entre sí.

A mi m'ha agradat molt, i per això recomano a tothom que tingui ganes de riure i passar-ho bé durant l’hora i mitja que dura l’espectacle que no es perdi aquesta comèdia. Us puc assegurar que sortireu del teatre amb un somriure d’orella a orella.

Hemos llegado a un punto extraño de la historia de nuestra sociedad en el que los argumentos de ciencia-ficción y la realidad que nos rodea se han alineado, se confunden y se retroalimentan. Roc Esquius, autor y director de la sátira futurista iMe, nos propone, en esta ocasión, una comedia sobre un hombre que decide irse a vivir a Marte (sin posibilidad de volver) y los conflictos que esto comporta en su entorno. Lo más curioso de esta idea es que está basada en un proyecto real que, si consigue fondos suficientes, empezará a enviar a personas a vivir al planeta rojo de aquí a 10 años. Esta circunstancia aporta a la obra una verosimilitud y una proximidad que no estaba tan presente en el más distópico anterior espectáculo de la Compañía Dara. Aunque, en el fondo, el objetivo es el mismo: hablar de la soledat del ser humano contemporáneo y de los problemas emocionales en un contexto de innovaciones tecnológicas que no acabamos de asimilar. El montaje tiene un arranque muy original e interesante, y un final maravillosamente redondeado que invita a la reflexión y a hacer varias interpretaciones. A pesar de esto, por el camino, las tramas se entretienen en explicarnos algunas situaciones un poco obvias que se podrían haber dado por supuesto y ralentizan el ritmo narrativo. En cualquier caso, la mezcla entre la comedia de enredos, ciencia-ficción y momentos de crítica psicosocial al estilo El método Grönholm está muy bien compensada. No sabemos, todavía, hacia dónde evolucionará la voz de esta joven compañía pero, de entrada, ha conseguido refrescar un poco el panorama del teatro independiente… y solo esto, ya es muy de agradecer. Estaremos atentos.

Ya hace unos años que el proyecto televisivo Mars One, que pretende establecer una colonia humana permanente en el Planeta Marte, está haciendo castings en todo el mundo. Mucha gente está interesada en hacer este viaje, aunque suponga sólo un viaje de ida… A partir de esta premisa, que resulta seguramente lo más polémico, surge el nuevo espectáculo de la Compañía Dara.

Después de la fantasía distópica iMe, Roc Esquius ha querido volver a hablar en tono de comedia de un futuro más o menos cercano. Pero, sobre todo, ha querido volver a hablar de relaciones humanas y de personajes inadaptados o con graves problemas de comunicación. El punto de partida de la obra es brillante y hay un montón de ideas interesantes que desembocan en un final muy acertado. Lo que ocurre es que el camino para llegar a todo esto es demasiado largo y se enreda en situaciones que parecen de otro tipo de obra. Sabemos que la intención es utilizar el tono costumbrista para acercar el público a la distopia planteada, pero quizás no se ha tenido en cuenta que en ocasiones el costumbrismo se instala y nos hace perder originalidad. Da la sensación que se ha dado demasiadas vueltas sobre lo mismo y que hay ideas que han quedado descartadas en el último momento… Aún así, el espectáculo es fresco, divertido y asienta las bases de una compañía sólida, que ha encontrado una forma de hacer humor propia y original.

¿Queréis tener un postfunción interesante con los amigos? Id a ver MarsJoan. Os aseguro que la pregunta que plantea este montaje (qué harías si alguien que conoces te dijera que quiere ir a Marte y no volver nunca más) es una de aquellas para las cuales todo el mundo tiene una respuesta y una opinión.

Con MarsJoan, la Companyia Dara propone una comedia actual y con un toque romántico que hace reír y hace pensar. Una historia ambientada cinco minutos en el futuro habitada por personajes entrañables y muy parecidos a nosotros, magníficamente interpretados por Vanessa Segura, Núria Deulofeu, Josep Sobrevals e Isidre Montserrat.

Después de iMe, MarsJoan es la confirmación que la Compañía Dara es una de aquellas que no hay que perder de vista. Muy recomendable.

Más información (en catalán) en Somnis de teatre