La setena porta

Ja ho deia, Brossa, que l’argument podia fer nosa. La setena porta no té un fil narratiu que cusi totes i cadascuna de les escenes, però sí que compta amb bones interpretacions, un missatge potent i una escenografia molt lluïda. A partir de textos del polifacètic artista Joan Brossa i amb dramatúrgia de Laura Aubert, la companyia Els Pirates Teatre presenta aquest espectacle que atrapa i juga amb l’espectador.

Una oficina del tot ordenada i la porta d’un ascensor molt actiu acullen els personatges principals de l’obra (tres secretàries i un conserge) durant una jornada laboral que aparentment és ben quotidiana. Amb poques paraules se’ns fa entendre que les treballadores esperen, aquell dia concret, un reconeixement que els ha de compensar tota la feina que fan. Les hores van passant i, a mesura que ens endinsem en la dinàmica de l’empresa, presenciem situacions imprevistes.

Amb una bona dosi d’humor acompanyada de tocs musicals però sense deixar de banda la duresa, el muntatge dirigit amb enginy per Adrià Aubert esdevé una crítica al sistema i a la societat que el perpetua: la competitivitat, l’ambició, la hipocresia, l’estrès i l’assetjament són alguns dels temes tractats pel text —amb el suport imprescindible de la gestualitat— al llarg de la jornada laboral que sembla portar, inevitablement, a identificar la setena porta de l’escenari, la de la sortida.

En los últimos años hemos visto como diferentes artistas y compañías se acercaban a Brossa, ya fuera inspirándose en su obra o bien cogiendo diferentes textos y juntándolos en un espectáculo. Hemos visto la visión de Roberto G. Alonso, la de Dei Furbi, y también la de Els Pirates, que ahora vuelven con una reposición bastante esperada. Y es que el grupo ha encontrado en los juegos escénicos del poeta una posibilidad de seguir explorando y explotando la parte lúdica que tantas alegrías les ha dado.

La setena porta coge diferentes referencias brossianas, y también diferentes textos o frases o máximas irrefutables, y lo mete todo en una oficina de un tiempo ya pasado… posiblemente los setenta. Y por la oficina pasan las secretarias, el conserje, las mujeres de la limpieza, unos hombres extraños (posiblemente poetas o escritores), unas mujeres bastante esnobs, unos cuántos miembros de la curia y algún despistado que pasaba por allí. Tenemos crítica y reflexión, pero sobre todo tenemos mucho humor. Un humor que empieza siendo gestual y que consigue hitos muy altos en toda la primera parte. Quizás no es lo que más recuerda a Brossa, pero se trata de una gestualidad clara y basada en una genial coreografía de repeticiones.

Tampoco podían faltar los stripteases, que aquí cumplen también una función reivindicativa. De hecho son dos momentos que, lejos del placer hedonista de otros montajes, aquí dejan incomodidad y generan cierta controversia. Y es que a medida que avanza todo se vuelve más confuso y complicado. Quizás el mensaje desesperanzado de la parte final no es lo más adecuado, pero igual sí el más coherente. Un espectáculo, pues, que cumple sus objetivos y que sabe cómo acercarse al imaginario del poeta sin traicionar en ningún momento el estilo inconfundible del grupo.

"La setena porta" és una obra de teatre basada en els textos de Joan Brossa, a manera de recopilatori, que encaixa a la perfecció amb la sèrie de gags que la companyia Els Pirates ens proposen. Es tracta d'una obra que reflexiona sobre temes quotidians fins a arribar al dubte més existencial o, si més no, més revolucionari: la setena porta, la de la sortida. Els pirates ens parlen sobre la frustració de la monotonia, però també de la seguretat que ens proporciona, dels desitjos i els somnis. Seguint la tònica de Brossa, fan una sàtira de les classes socials, les jerarquies i les etiquetes.

La posada en escena que ens situa en una oficina dels anys setanta, plena d'objectes i mobiliari, d'uns colors que generen una estètica molt característica que entona perfectament amb el to de l'obra. Val la pena destacar la gran capacitat dels actors per interpretar diversos personatges amb una autenticitat i personalitat completament diferents. Surten per un costat sent un personatge i entren per l'altre sent un altre. "La setena porta" és teatre de l'absurd en la seva essència més pura. El ritme, les pauses i la gestualitat estan quadrades i calculades gairebé matemàticament, no obstant això, els intèrprets mantenen una espontaneïtat i naturalesa que inevitablement et trauran uns quants somriures.