Gegant

L’obra,sens dubte, fantàstica. Casualment aborda un tema avuí més vigent que mai i la nterpretació de tots els actors/actrius de molt alt nivell i fent una demostració de control de l’escenari total. El
gegant Pep Pou fa de gegant interpretatiu sense deixar petits a la resta. Un punt negatiu, l’excessiu calor a la sala i el poc espai entre files de butaques que fa que l’obra al final es faci una mica llarga. Al menys a l’amfiteatre 1er

Para empezar tengo que decir que es todo un lujo poder disfrutar de una adaptación teatral que ahora mismo se está representando en el West End londinense con gran éxito de público y crítica. Una obra ganadora de varios premios y que por esos lares está protagonizada por el gran actor John Lithgow. Ojalá se convierta en una costumbre y podamos ver grandes adaptaciones de teatro contemporáneo en nuestros teatros.
Comentar también que me sorprende que sea el primer trabajo como dramaturgo de Mark Rosenblatt. Una obra con mucha calidad, de rabiosa actualidad por el tema a tratar, que crea discusión entre el público y que a pesar de su larga duración deja fascinado al espectador con sus diálogos y que obliga a tomar partido de lo que se está hablando.
Pero hablemos de la adaptación que llena la platea estos días en el Romea:
Que gran inerpretacón la de Josep Maria Pou, perfecto como un Roal Dahl defendiendo sus polémicos principios y su opinión sobre el conflicto de Israel contra los judíos ocurridos en 1983. Su interpretación es maravillosa. Y no solo él, porque Claudia Benito se convierte en la otra gran protagonista de la historia que con su actuación ha conseguido arrancar grandes aplausos al público. Un tour de force dialéctico que no deja indeferente y que está maravillosamente secundado por los personajes secundarios que también están increíbles.
Ahora que se ha anunciado que la obra volverá a la cartelera la próxima temporada en el Teatre Goya no os la podéis perder. Uno de los grandes éxitos del Grec y de la próxima temporada sin duda!!

Ahir vaig estar al Romea gaudint d’aquesta obra escrita per Mark Rosenblatt, traduïda per Joan Sellent i magníficament dirigida per Josep Maria Mestres Ens parla de Roald Dahl un escriptor carismàtic, un tant excèntric i autor de famosos llibres, que està a punt de publicar el seu últim treball, Les bruixes. Però uns comentaris antisemites que va fer i que es van estendre com la pólvora, fa que la seva reputació trontolli i pot comportar greus conseqüències especialment als Estats Units. Es mouen els fils i convoquen una reunió a la mansió de Roald a què assisteixen, ell, la seva parella Liccy Crosland, el seu editor anglès Tom Maschler i la directora de l’editorial de Nova York Jessie Stone. Durant tota l’obra assistirem a les pressions i negociacions que els dos últims exerceixen per convèncer Roald que convoqui la premsa per aplanar o matisar les paraules i fins i tot arribar a demanar perdó públicament. Les converses resulten molt interessants amb els seus alts i baixos, discrepàncies, moments distesos d’altres acalorats, carregats d’una bona dosi d’humor negre, però que a més de debatre la llibertat d’expressió mostra el tema de les relacions humanes de l’amistat i que és possible ser anglès i jueu alhora. El tema no pot ser més candent en l´actualitat ja que el genocidi a la població de Gaza sembla no tenir fi.. IMMENS i GEGANT és la interpretació que fa Josep Maria Pou, I només per això mereix anar-lo a veure, però la resta de repartiment no es queda enrere i estan tots extraordinaris cadascun en el seu personatge Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló. Un imperdible.