Els ossos de l’irlandès

Ahir a l’Auditori Can Palots vaig veure aquesta comèdia negra que no vaig poder fer fa un any, quan la feien a l’Akadèmia. Escrita per Víctor Borràs i dirigida per Xavier Ricart ens situa en un entorn rural per tractar un tema que gira al voltant de l’amistat. Amb una bona dosi d’humor negre veurem el retrobament de tres amics de l’adolescència, i que actualment encara que es parlen molt de tant en quant, fa anys que no s’han vist. La trobada es produeix en un dia plujós i desapacible i entre cervesa i cervesa i on no falten la violència psicològica, els retrets i els crits, s’enfronten al passat per desenterrar un secret que creien oblidat. I fins aquí puc dir… Tot i que l’escenografia està molt aconseguida, inclosos els efectes sonors raigs i trons i el ritme de la obra trepidant, el text m´ha deixat molt indiferent, el desenllaç final surrelista, i l´humor negre no m´ha tret ni un somriure. N´esperava més. El que si m´ha semblat extraordinari és el treball coral dels tres actors, Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas que fa que arribi a l’espectador el bon rotllo que hi ha entre tots tres. El 27 de gener torna al Teatre Poliorama.

Comèdia rural amb molt humor negre amb unes magnífiques interpretacions de tres grans actors, que a més de fer un treball impecable, ens transmeten la complicitat i el bon rotllo que hi ha entre ells. Text molt bo, amb uns diàlegs delirants, frases curtes, expressions molt ben construïdes i alguns girs argumentals. No us l’hauríeu de perdre

Molt recomenable, et manté alerta en tota estona, seguint la trama per no perdre fil..grans imterpretacions!

Un luxe veure aquests tres actors en la curta distància. Espectacular escenografia i llums!

Obra molt divertida per a no parar de riure de principi a final, ritme frenètic, escenografia espectacular i tres actors molt ben compenetrats. Molt recomanable!

Tres amigos se reúnen en una jornada lluviosa para decidir cómo van a enfrentar un gran problema que podría sacar a la luz fantasmas del pasado…

Una comedia sin pretensiones muy disfrutable si no esperas encontrar una gran profundidad en la historia ni en los personajes.
Personalmente me ha parecido que le ha faltado ritmo, sobre todo en su primer acto para dar paso a un desenlace surrealista y que no me ha acabado de funcionar.
Escenografía muy vistosa y unos efectos sonoros bastante bien logrados (esos relámpagos seguido del trueno, magnífico!)
Ivan Benet es el protagonista absoluto con el personaje más agradecido y con una interpretación que le hace brillar.