A partir de un realismo crudo, El declive de Nelson Valente aborda interrogantes y conflictos universales del ser como el valor de la libertad, el desgaste propio de las relaciones interpersonales o los mandatos que se acumulan a lo largo de una vida.

Sinopsis

La pieza se desarrolla en torno al vínculo entre dos matrimonios de adultos maduros, que transformarán un domingo rutinario y aburrido en un oscuro caos donde las miserias más profundas de cada individuo salen a luz.

El declive propone así una reflexión acerca del modo en el que construimos la felicidad y la posibilidad de cambiar de paradigmas aún en el último instante.

Duración:
60 minutos

Idioma:
Castellano

Sinopsis

El declive propone así una reflexión acerca del modo en el que construimos la felicidad y la posibilidad de cambiar de paradigmas aún en el último instante.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 8

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Andreu Rami
Teatre Barcelona

Jubilada: vive la vida que quieras

La fantástica nueva propuesta del dramaturgo argentino Nelson Valente me ha hecho recordar la maravillosa El loco y la camisa que pudimos ver hace unos años, pero también de otras comedias como El Nombre, Un Dios Salvaje, Caídos del Cielo … Creo que los argentinos y los franceses (y también catalanes como Jordi Galcerán, Sergi Belbel o Jordi Casanovas) tienen un especial don para crear comedias costumbristas, de tresillo, donde plantean una situación casera, rutinaria, que acaba saltando por los aires dejando al descubierto la cara oculta y perversa de la «buena sociedad».

Si bien los franceses retratan más clases medias y acomodadas, los argentinos tienen una gran capacidad para mostrar las miserias de las clases trabajadoras, estratos de la población popular y con unas historias a menudo ignoradas en los escenarios. Y eso es lo que ha hecho Valente: ha puesto el dedo en la llaga de una generación de adultos que ha vivido una vida que le ha venido predeterminada y ahora entra en la vejez… Y debe tomar decisiones. Valente afronta el tema con ingenio, ternura y buenas dosis de mala leche.

Los cuatro protagonistas encaran los últimos años de su vida con una pesada mochila emocional que les hará plantear temas como el amor en la senectud, el derecho a ser feliz a toda costa, la vocación profesional o la gestión de las frustraciones personales. Las interpretaciones de Enrique Amido, Cristina Pachi Molloy, Carlos Rosas, Lide Uranga son excelentes: divierten y emocionan a partes iguales.

Te invito a que no te pierdas este fantástico espectáculo y aplaudo el riesgo de las productoras catalanas, que cada vez más apuestan por importar el mejor talento argentino a nuestros escenarios.

07/11/2018
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Inexcusable si no vas a veure-ho

Una nova estrena que no hem de perdre sigui com sigui. A l’OFF de la Villarroel podem veure una obra de producció argentina que mereix ser veure sense cap tipus de retard. Si a vam gaudir de valent amb l’aterior obra de Nelson Valente (El loco y la camisa ) ara tenim una obra de realisme que desborda una tendresa i crueltat absoluta.

L’obra ens explica a partir d’un realisme totalment cru, els diferents interrogants universals de la societat i de la humanitat; el valor de la llibertat i com l’anem perdent de mica en mica per les propies decisions que anem prenent al llarg de la vida.

Tota l’obra es desenvolupa a partir del sopar de dos matrimonis d’adults que transformaran el sopar d’una nit rutinaria en un fosc sopar on les misèries d’un d’ells fan sorgint de mica en mica les penalitats de la resta dels comensals. Ternim un matrimoni de gent gran, amics d’anys que es retroven i que a mica en mica d’una coversa que pot semblar sense sentit començen a sortir les veritats i les misèries de tots. A partir d’aquets moments podem veure aflorir les seves pors, les seves aspiracions i els seus somnis oblidats (o possiblement no tant oblidats).

S’ha de dir que els actors, per molt que diguem que són grans, desprenen una vitalitat que els més joves poden veure’s atrets. A vegades ens agradaria veure alguns actors amb tanta vitalitat i energia. L’actuació coral dels quatre personatges permeteixen que cada silenci, que cada mirara i que cada frase tinguin una finalitat.

Aquest cop si que us puc dir amb tota convicció de no equivocar-me, que us ho passareu de conya amb aquesta obra. No podeu perdre oportunitat per anar a veure-ho, dir que és un imprescindible de la cartellera barcelonina és quedar-se curt.

Espero que em comenteu que heu anat i expliqueu que us ha semblat. Podeu veure tota l'opinió de l'obra al següent enllaç

06/11/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

No renunciar a viure

Després de l’èxit de “El loco de la camisa”, Nelson Valente torna a conquistar al públic català amb “El Declive”, una tragicomèdia que ens porta a reflexionar sobre el valor de la nostra llibertat, el desgast emocional en les nostres relacions, i les obligacions que ens hem anat adquirint al llarg dels anys.

Un diumenge qualsevol. Dos matrimonis madurs, en Tito (Enrique Amido)i la Susana (Cristina Pachi Molloy) i l’Antonio (Carlos Rosas) i la Nelly (Lide Uranga) es reuneixen per esmorzar. Són amics des de fa anys. Mentre elles xerren de tot i de res, l’Antonio mata el temps fent feinetes de casa. Arriba en Tito. Xerren. De cop i volta la Nelly proposa de fer un dinar plegats. El Tito té altres plans, i no els vol canviar. El que fins aleshores era una trobada amigable es converteix en una autèntica batalla campal, on les misèries i conflictes interns de cadascun d’ells surten a la llum.

Quatre maneres de viure i entendre la vida. Hi ha el que es conforma, el que creu que tot està bé, el que somia amb allò que va ser i ja no és, i el que encara creu que pot recuperar el temps perdut.

“El Declive” és just aquell instant en que un pren consciència de la temporalitat de la vida, moment en que sorgeixen preguntes, dubtes, inconformitats, retrets i angoixes. És mirar enrere i fer-se preguntes. És replantejar-se el futur. És no conformar-se ni renunciar. És viure intensament fins l’últim instant.

Nelson Valente torna a convertir una situació del tot quotidiana de la vida real, com pot ser la crisi personal d’un home davant l’etapa de transició que va de la maduresa a la senectut, en una obra teatral. I ho fa al més estil humor argentí, a un ritme ben mesurat i amb personalitat. Un humor que es basa en la paraula i amb aquella capacitat innata que tenen els argentins de riure-se’n de tot utilitzant un llenguatge propi, graciós i enginyós, confrontatiu i dual, amb doble sentit, barrejant desgràcia amb humor.

Una proposta del tot imprescindible!!!

03/11/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Otro argentino a tener en cuenta

Estoy convencido que después de la irrupción abrupta y catártica de gente como Javier Daulte, Rafael Spregelburd, Daniel Veronese o Claudio Tolcachir, el siguiente argentino llamado a entrar por la puerta grande de nuestros teatros es Nelson Valente. Quizás no ha sido tan bien programado ni promocionado como alguno de los anteriores, pero su teatro es una prueba más de que los argentinos basan su trabajo en la verdad, la verosimilitud y el humor. Está claro, sin embargo, que es un humor que enmascara, que desahoga y que ayuda a hacer más soportable los dramas de la vida cotidiana. En El Declive el drama lo traen dos parejas de más de sesenta años, que afrontan esta nueva etapa de la vida de la forma que pueden… Los sueños no cumplidos, el amor perdido o los proyectos de futuro son algunos de los temas que van apareciendo en esta historia sencilla, pero emotiva… y en algún momento estremecedora.

Cómo en mucho del teatro argentino que nos llega hay algunas características comunes: el decorado funcional, los silencios llenos de contenido, el solapamiento de los diálogos, etc. El cuarteto de actores hace el resto del trabajo, porque a parte del texto y la verdad -otra vez la verdad- tampoco hay nada más donde agarrarse o esconderse. La gran Lide Uranga empieza la obra con un pequeño y espléndido monólogo que marcará el tono de su actuación. Cristina Pachi Molloy, Enrique Mido y Carlos Rosas la acompañarán espléndidamente, a pesar de que en algunos momentos hay silencios que no se acaban de llenar del todo o algunos estallidos que surgen demasiado abruptamente. Pequeños detalles técnicos de la interpretación que no consiguen empañar un teatro desnudo y realista, fruto de la necesidad y también de la virtud.

10/11/2018
Josep OS

I continuant amb teatre argentí, he pogut veure a l’Offlavillarroel aquesta tragicomèdia escrita i dirigida pel dramaturg argentí Nelson Valente. Quan vaig veure que la programaven, vaig prendre nota per no perdre-me-la ja que farà uns 4 anys d’aquest mateix autor vaig veure al Romea, El loco y la camisa que he recordat infinitat de vegades i a més a mès un actor i una actriu que la representaven (Carlos Rosas i Lide Uranga, ara estan també en El Declive. Ens parla de dos matrimonis d’edat madura, amics de tota la vida que com moltes altres vegades passen el diumenge junts però aquest dia un comentari sense més importància dóna un gir i en un moment d’arravatament cada un d’ells i sense ser molt conscients del que expliquen, afloraran les seves misèries, les seves pors, els seus anhels i les insatisfaccions que la vida els ha portat i les inseguretats que la vellesa els espera. Diàlegs pausats amb llargs silencis, que parlen per si sols, només trencats per moments de fúria descontrolada i que gràcies a l’immens treball dels quatre actors i actrius de la Companyia Banfield Teatre Ensamble. passen del dramatisme a moments d’extrema comicitat i és que fan tan convincents els seus personatges que és impossible no empatitzar amb ells. Tot i que els horaris no són els habituals, val la pena anar a veure-ho no us ho perdeu, teatre en estat pur. Fins al dia 11.

05/11/2018
Ana P.F.

Nelson Valente i els dos actors i actrius que l’acompanyen m’han ofert una de les millors funcions de la temporada, i en porto unes quantes. M’ha agradat tot: el text, l’humor, el drama que treu el nas de tant en tant fins que esclata, el ritme… i unes actuacions memorables.

02/11/2018
san

me gusto mucho,os la recomiendo,estaran poco en barcelona,aprovechar….una obra realista y muy bien interpretada

02/11/2018
Victòria Oliveros Layola

Tot el que es veu en escena sembla advertir que la felicitat és una construcció, un artifici que inevitablement amb el pas del temps es deteriora, s’esquerda, es trenca i s’esfondra. I davant d’aquest esdevenir, els personatges entre crits i silencis no poden escoltar-se. Tampoc poden entendre en quin moment la vida els va passar per sobre, i el que és pitjor, encara no saben si tindran (o no) el valor de donar-se una segona oportunitat. Amb actuacions destacables, convincents, i personatges molt ben assolits, aquesta parella de matrimonis, aconsegueix submergir-nos i fer-nos part de la discussió d’aquest living. Una proposta molt recomenable. Teatre argentí en estat pur. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/11/01/el-declive/

02/11/2018