Dolors

Amb moltes ganes ens vam dirigir ahir, diumenge, al Lliure de Gràcia preparats per a la “marató” de Dolors, la sèrie de televisió en teatre. Tot un tour de force pels actors, ja que la durada total de les interpretacions s’ha aproximat a les 5 hores, i no han baixat el ritme ni un moment. Esplèndids Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes.

Tal com ens van explicar a la ressenya de la roda de premsa, amb aquesta proposta han pretès emular la manera de fer de les sèries de televisió i han creat un muntatge teatral de 6 capítols, de 45 minuts de durada cada un d'ells. Meritxell Yanes, que interpreta el paper de Lola (Dolors), és la ideòloga del projecte.

DOLORS és una coproducció del Teatre Lliure i MeriYanes Produccions.

Escrita per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente la sèrie planteja unes escenes de molta agilitat, on els actors salten d’una escena a un altre a una gran velocitat i on tot està mil·limètricament acurat.

Esplèndidament dirigida per Sergi Belbel i Cristina Clemente, que han aconseguit aixecar una proposta única, diferent i molt divertida.

Una sèrie que parla de les sèries, de les nostres i de les alienes, amb constants referències a personatges o situacions i amb l'enginyosa adaptació dels noms dels bars on els personatges van a prendre una copa o un cafè.

La Lola (Meritxell Yanes), és una dona emprenedora que acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor que la menstruació provoca a moltes dones, entre elles a la Miranda (Gemma Martínez), la seva companya de pis. Les empreses a les quals presenta el seu invent no la volen ni rebre. Posen en marxa un pla per poder accedir a les empreses, amb l’ajut d’en Nil (Enric Cambray) un pobre noi solitari a qui la Miranda havia atropellat accidentalment. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

Com a les bones sèries, juguen molt bé amb els finals de cada capítol per incitar a l'espectador a veure el següent i també com a qualsevol sèrie, abans d'iniciar el capítol hi ha un resum de l'anterior per poder seguir la trama.

Enric Cambray té la dificultat afegida d'interpretar dos personatges alhora, un actor al qual nosaltres seguim per la seva gran versatilitat i al que hem vist treballar a "Sàpiens" (Flyhard, 2018), "Alpenstock" (Tantarantana, 2017), "La senyora Florentina i el seu amor Homer" (TNC, 2017) i la inoblidable "Les dones sàvies" (El Maldà, 2016).

A Meritxell Yanes nosaltres la vam conèixer a "Ventura" que vam veure representada en un lloc inusual, un pis modernista de la Casa Milà el juliol de 2017. A la Gemma Martínez l'hem vist treballar a diverses propostes i especialment recordem la seva interpretació a "Ovelles" (Flyhard, 2018).

Una posada en escena amb un ritme frenètic, escenes molt breus i canvis de vestuari i d'ubicació. La casa de les noies, la casa d'en Nil, els diferents bars, l'escenari on canta la Miranda, la presó, l'hospital, la persecució pels terrats, l'aeroport, la fugida, la bodega del xalet, les oficines de la multinacional, la llotja del Camp Nou, la recepció, la connexió amb la mare de la Lola, els programes televisius, ......

DOLORS és una peça amb un argument intranscendent, que amaga una pàtina de denúncia de la desigualtat de gènere referida a les diferents oportunitats d'homes i dones per accedir a recursos i llocs de treball.

Un plantejament una mica esbojarrat, però que ens ha donat frescor, diversió i una lliçó de bon treball grupal. Els tuits que separen un capítol de l'altre són molt divertits i els títols de crèdit al final de cada dos capítols són la cirereta del pastís que hem degustat amb fruïció. Fins i tot hem oblidat, una mica, la incomoditat dels seients d'aquesta sala.

Hem entrat al Teatre Lliure a dos quarts de 5 de la tarda i sortim a les 11 de la nit (més de 6 hores al Teatre, amb sopar inclòs). L'experiència ha estat molt satisfactòria, hem rigut molt i ens hem divertit com feia temps no ho fèiem en un teatre. És precisament per tot això que demanem, millor dit gairebé "exigim", que molt aviat es pugui veure la segona temporada de DOLORS.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Parece que hace mucho tiempo cuando las mujeres escritoras tenían que publicar sus libros bajo seudónimo y no pondré ejemplos porque es un hecho harto conocido. Las mujeres actualmente publican, escriben, dirigen y se las conoce por su nombre. Sin embargo existe una marginación sutil hacia las mujeres que se manifiesta en la facilidad que tienen los hombres para conseguir sus objetivos. De esto va la obra con la idea original de Meritxell Yanes. Una inventora no es ni recibida por las empresas para comercializar su dispositivo que tiene que revolucionar el mundo femenino y procurarle bienestar hasta que lo presenta un hombre.

Bajo la dirección de Sergi Belbel y Cristina Clemente la idea de Meritxell Yanes se presenta como una serie de TV en forma de 6 capítulos que se pueden ver de manera consecutiva o por separado de dos en dos. La idea es muy original y aparece en teatro en un momento en el que las series han entrado en las casas e invadido el mercado de manera inevitable y, como en todas ellas, al principio de cada capítulo te ofrecen un resumen de los anteriores por si no has tenido la oportunidad de verlos. Entre cada capítulo, en la pantalla se proyectan tuits de espectadores, actores o directores con nombres discretamente modificados pero fácilmente reconocibles.

La puesta en escena es muy dinámica, ligera y muy, muy divertida. La tensión y la comicidad de los dos primeros capítulos son tan grandes que no se puede mantener y decae mucho en los dos siguientes ya que utilizan tópicos de la comedia de enredo, con la típica suplantación de personalidad y persecuciones por el escenario. El vestuario femenino es, por decirlo de algún modo, sorprendente. Los dos últimos capítulos son una desfasada, un movimiento constante, una sorpresa detrás de otra. Creo que intentan hacer una crítica de las series cuya única finalidad es mantenerte enganchado, naturalmente con un happy end previsible. La idea era buena pero se va perdiendo el interés a lo largo de los capítulos.

El trio Enric Cambray, Gemma Martínez y Mertixell Yanes son formidables por separado y los tres juntos. Realizan un trabajo actoral magnífico por la dificultad que tiene el movimiento constante principalmente para Enric Cambray que no nos sorprende después del maravilloso travestismo que nos mostró en “Les Dones Sàvies”. La versatilidad de Gemma Martínez se demuestra en la fluidez con la que expresa el texto, su presencia escénica y la capacidad para cantar como lo vemos en el número del primer acto. Tiene capacidad para interpretar papeles cómicos (Pegados, Rosas de la Vida) o más serios como Ovelles o Fedra. A Meritxell Yanes os aseguro que después de esta obra la voy a seguir de cerca como actriz y productora.

Vale la pena ir a ver los seis capítulos para ver actuar a estas tres bestias del teatro