Coral Romput

  Fa uns dies vaig assistir al recital musical de Pau Alabajos presentant “La paraula viva i amarga”, en commemoració del centenari del poeta Vicent Andrés Estellés. Avui toca anar a la Sala Atrium a veure a l’actiu Marina Alegre Silva recita Coral Romput sota la direcció de Marc Chornet. Coral romput és un poema de Vicent Andrés Estellés, que el poeta valencià va escriure impulsat per la mort de la seva filla als pocs mesos de néixer. Marc Chornet i Marina Alegre han seleccionat les imatges més íntimes de la vida diària, explorant temes com l’amor i la tristesa amb una sensibilitat única. L’actuació de Marina Alegre va aconseguir commoure al públic de manera impactant. En definitiva, “Coral Romput” és una experiència teatral que deixa una empremta duradora en aquells que hem tingut el privilegi de presenciar-la.



A vegades, la bellesa d'un poema pot perdre's en llegir-lo per la dificultat d'entendre-ho. No tot és tan fàcil com sembla, hi ha limitacions en alguns casos. No obstant això, quan escolto a algú recitar-ho, puc captar millor l’emoció i la profunditat de les paraules.





És important que la gent entengui que no és que no m'agradin els poemes o els versos, sinó que la lectura pot resultar complicada i no et permet apreciar completament la seva complexitat. La poesia és una forma bella d'expressió que mereix ser gaudida de qualsevol manera que et faci sentir la seva màgia! I així m'he sentit en aquests 90 minuts amb "Coral Romput"





Content d'assistir a una nova oportunitat de conèixer l'obra de Vicent Andrés Estellés. Si fa uns dies va ser gràcies a Pau Alabajos, que va recitar i cantar a travès de les seves paraules, ara en un format teatral



Pots veure la meva opinió a l'enllaç

Des del dol per una filla, la por a la pròpia mort i alguns records d’infantesa fins a esmentar els trets superficials dels veïns o fer un exercici de metaescriptura. Vicent Andrés Estellés (País Valencià, 1924-1993) era un poeta extraordinari, i amb motiu del centenari del seu naixement, tots els esforços amb l’objectiu de recordar-lo o fer-lo descobrir són molt benvinguts, especialment si estan preparats amb la cura i la sensibilitat artística que fan justícia al poeta de Burjassot, com en aquest cas.

L’espectacle Coral romput pren el mateix nom que el poema més extens d’Estellés: el componen més de mil dos-cents versos inclosos en el llibre La clau que obri tots els panys (1971). Que malgrat els canvis temàtics el text recitat s’entengui perfectament ho devem, d’una banda, a la varietat de gèneres que Estellés va conrear —narrativa, teatre, memòries—, la qual cosa devia col·laborar a l’hora de bastir un estil transparent i honest; de l’altra, als encerts de la direcció del muntatge, a càrrec de Marc Chornet Artells, que apel·len directament a aquesta volguda simplicitat esmentada.

La valenciana Marina Alegre Silva busca l’entonació adequada, les pauses i els gestos adients per a cada vers, i els troba amb una dicció gairebé tan perfecta com la memòria que li permet recitar el poema durant setanta minuts. L’ajuden a mantenir l’atenció del públic els comptats moments musicals —amb el to còmic que hi aporta el capgròs—i la simplicitat de l’espai escènic, que evita qualsevol distracció. L’ambient que es genera és tan emocionant que se surt del teatre amb ganes de llegir Coral romput complet o, si més no, de recuperar la versió que en va gravar Ovidi Montllor, amb música de Toti Soler, l’any 1979.

Marina Alegre Silva recita a Vicent Andrés Estellés como en los años 70 lo hizo Ovidi Montllor quien nos dio a conocer y amar al gran poeta, comprometido con la cultura y la identidad valencianas. Con Coral Romput, Marc Chornet quiere rendir un homenaje al autor en el centenario de su nacimiento.

Ovidi dio a conocer a nuestros poetas a través de la música. Con Estellès se fue un gran poeta y con Ovidi un excelente rapsoda, pero nos han quedado sus voces y sus palabras.

Marina Alegre recita con fuerza y con tranquilidad los más de mil versos de Coral Romput. Ella sola, valiente, segura, cálida, recita verso a verso “mastegant les paraules”, la cotidianidad de Valencia, el amor, la poesía, los sonidos y todo lo que resulta familiar con el conocido lenguaje directo y coloquial de Estellés. Cuando llega el último verso «tot allò que no passa, però que és, no obstant» sabemos que es el final de Coral Romput y ella, lentamente hace aparecer Estellès en forma de cabezudo quien la acompañará a partir de ese momento. Hay muy pocos elementos escenográficos en esta obra poética. És como un recital. Quizás así dan más fuerza a las palabras. Estellés es el protagonista y él sonriendo, la mira, la escucha, la acompaña como la guitarra de Toti Soler.

A partir de ahí, como una segunda parte del recital poético, los versos de Estellés se deslizan con rabia y cantan al amor y a la tristeza por la hija perdida. Son versos nostálgicos que describen con todo detalle el lugar donde su hija lo espera. A veces con rabia, a veces con paz y serenidad.

Estellés fue un poeta que exaltó las tradiciones, la lengua y la historia de su tierra, dio valor a la identidad frente a la uniformidad que imponía el régimen franquista. Fue un poeta que denunció con sus versos la desigualdad social, las injusticias. Fue un escritor valiente y comprometido.

Marc Chornet y Marina Alegre han optado por elegir las imágenes de la vida cotidiana, las más íntimas, el amor y la tristeza. No cabía todo el mundo de Estellés con toda su inmensidad. Ha sido suficiente para dejar al público conmovido.

Coral romput és un poema en 1261 versos de Vicent Andrés Estellés, que el poeta valencià va escriure impulsat per la mort de la seva filla als pocs mesos de néixer. Qualsevol proposta que pretengui versionar CR ha de tenir en compte, necessàriament, no només el poema d’Estellés, sinó l’enregistrament discogràfic que en va fer Ovidi Montllor pel que té de determinant a l’hora d’acostar-s’hi. Tenir-lo en compte no vol dir lligar-s’hi o comprometre-s’hi, sinó conèixer-lo i mirar d’entendre la labor del cantautor d’Alcoi, que va empènyer definitivament per a incorporar el poeta al un cànon del qual encara no formava part.

Marina Alegre i Marc Chornet opten per a crear les circumstàncies necessàries per a donar la veu al poeta, despullen d’escenografia l’escenari de la Àtrium que poguessin obstaculitzar l’emissió i la reverberació de la paraula d’Estellés. No és senzill per a una actriu apartar-se i donar espai i també alè al text. La dramatúrgia assumeix l’hiperrealisme i la sensualitat tan pròpia de l’autor i de CR en particular, però també incorpora el dolor profund dels versos.

D’altra banda, Alegre i Chornet aconsegueixen que l’excés que sobrevola CR no esdevingui histrionisme ni sobreactuació, i es fixen en l’essència del poema: la memòria, el lloc de l’escriptura, la vida com a escriptura i l'escriptura com a vida, com a refugi.

Malgrat la humilitat amb què Alegre afronta la representació, CR no és una simple lectura, l’actriu la interpreta, sense escarafalls i amb la màxima perícia a l’hora de dir, amb les pauses justes i amb els èmfasis precisos, amb la claredat que requereix el text, i alhora, amb prou capacitat per a endinsar-se en les tenebres quan cal.

Coral romput, a l’Àtrium, és necessari per a fer conèixer la generació més jove l’obra d’un poeta clau per a la història de la literatura catalana del segle XX, però també per a poder gaudir de teatre que entén que la intimitat esdevé universalitat quan és capaç de captar l’allò més humà.

Vicent Andrés Estellés es el poeta de las palabras sencillas, de los temas cotidianos y populares. El poeta que revolucionó la literatura valenciana a base de explicar aquello que pasaba a su alrededor, y también en su casa, con palabras inteligibles y claras. Su obra Coral Romput ya inspiró un álbum a Ovidi Montllor y una exitosa adaptación escénica que dirigió Joan Ollé en el 2008 en el Lliure, con un reparto de aquellos que se hacen recordar. Ahora vuelve a los escenarios, pero en una versión totalmente contrapuesta. Una versión minimalista, austera y casi desnuda de artificios. Bien es verdad que resulta fácil para acercarse a la palabra, para coger el sentido más primigenio de un libro que no deja de ser un canto fúnebre a la hija perdida… Ahora bien, ¿se entiende más cuanto más cosas se le sacan al espectáculo? ¿Dónde está la frontera entre el teatro y el recital poético?

Marc Chornet opta por un espectáculo íntimo, sencillo, donde la palabra casi desnuda tiene que llenar de significado todo el mundo particular del poeta. Creo que la opción es buena, incluso delicada y estilísticamente acertada a ratos, pero también demasiado solemne. El trabajo de la actriz Marina Alegre resulta emotivo y gigantesco, y prácticamente no se le puede reprochar nada… Pero ya puestos a tomar la forma teatral, creo que los versos de Estellés daban para muchas más ideas y también muchos más contrastes.

Sea como sea, siempre es un buen momento para acercarse a los versos de un poeta popular y muy querido. Y más ahora, cuando se cumple el centenario de su nacimiento y tanto Cataluña como Valencia se llenarán de homenajes y sentidos recordatorios.