Cabaret, el musical

Molt bona, et deixa els pèls de punta!!!

La verdad muy flojita, no ha cumplido mis expectativas. Nada que ver con otras versiones.

Me han encantado las voces prodigiosas de los actores. Muy buena puesta en escena que te llega al corazón

Avui hem pogut veure al Victòria aquest musical. Anàvem amb moltes expectatives i la realitat és que moltes no s’han complert. Sobre l’any 2004 el vam poder veure a Madrid interpretat en aquella ocasió per Natalia Millan (Sally) i Asier Etxeandia (MC) i això que diuen que les comparacions són odioses, s’ha complert perquè el que avui hem vist, res a veure amb allò . Abans de començar ens diuen per megafonia que Elena Gadel i Ivan Labanda han tingut un accident de cotxe, per sort res greu, i que els seus peronajes els interpretaran Teresa Abarca i Jose Carlos Campos, justificada però segona decepció perquè anavem amb moltes ganes de veure a Labanda. No tots els cantants, són bons actors i aquí tenim un cas claríssim perquè tota la part de diàleg o parlada ens ha resultat avorrida, falta de força i poc creïble. El cos de ball en canvi fan un magnífic treball i bones coreografies. Els cantants bé en general encara que no tots per igual, i a Abarca li falta el toc de picardia que Sally requereix. El millor sens dubte, l’orquestra composta per nou músics que toquen de meravella. I la guinda de la nit, el MC quan baixa a la platea i puja a públic per ballar amb ell, patètic vaja. Així mateix no entenem com han eliminat el numero més emblemàtic d’aquest espectacle, Main Herr. L’ambient era fred per manca de públic (no més de 5 files) i la meitat de la platea tapada per cortines. En definitiva, hem passat l’estona (llarga per cert) i com deia esperavem molt més.

Espectacular!Maravilloso!Sensacional!

molt bon espectacle i molt recomanable.

He de confessar que tinc un sentiment especial per Cabaret. No és un musical a l’us i tant la història com l’ambientació i la música són inoblidables. En aquest muntatge, només per veure Ivan Labanda interpretar EmCee, el paper de la seva vida, ja val la pena veure Cabaret. El cos de ball i l’orquestra estan espectaculars i el repartiment és molt solvent.
No sé de qui deu haver estat la brillant idea de deixar fora de l’espectacle la imprescindible Mein Herr però, tot i això, en aquest Cabaret tot rutlla.

A mí si me ha gustado esta nueva versión de Cabaret! La escenografía, la iluminación, el vestuario y la caracterización están muy bien conseguidos!!
Ivan Labanda esta brutal como maestro de ceremonias (eclipsa a todos sin dudar) y la notita negativa es que mi querida Elena Gadel a pesar de cantar de maravilla no me acaba de convencer como Sally! No me pega…

Así que id a llenar las plateas del Teatre Victoria porque viendo lo que he visto hoy a un día después del estreno les va a hacer falta público!

No pots fer Cabaret i no fer el número de Mein Herr, i menys quan tota la publicitat de l’obra està basada en aquest número. Vaig trobar-me que a la representació que vaig anar actuaven els suplents, però us haig de dir que en JOSE CARLOS CAMPOS com a mestre de cerimònia ho fa molt bé. Millors cantants i ballarins que actors, i molt bé l’escenografia.

Algo más de lo que esperaba, que siempre es mejor que al revés. Vestuario, maquillaje y pelucas que entran por la vista, decorados algo menos impactantes excepto la escena final, de los pocos momentos, con el himno del entreacto, que me removió algo.

La historia archiconocida, la alegría del cabaret donde refugiarse del horror que se cierne puertas afuera y va creciendo, con Iván Labanda como maestro de ceremonias, muy, muy bien y que, quizá, sólo quizá, podría ser algo más ambiguo o andrógino.

A favor: la cada vez más difícil de ver música en directo, que suena de maravilla. Buenas coreografías y bailarines (aquí no se racanea), pero los protagonistas no me convencieron. El escritor falto de fuerza, blandito y Elena Gadel, excelente voz, pero me transmitió poco. Claro que ha de ser difícilísimo encarar un icono como Sally Bowles, tan ligado a una actriz en concreto, sin hacer una copia, pero no acaba de importarme qué le pasa a su personaje

Lo peor: la intervención del público (de veritat, no cal). Y como dicen muchos, el «Mein Herr»es un icono que cuesta no encontrar.

En resumen: es Cabaret y siempre es un placer oír según qué canciones.

«La vida és un cabaret! (?) »
Ja era hora, el reconegudísim musical CABARET estaciona al Teatre Victoria de Barcelona per deixar-nos a tots sense paraules.
Només llegint el repartiment ja sabem que l’espectacle serà un encert, encapçalat per l’Elena Gadel, qui donarà vida a Sally Bowles acompanyada pel GRAN Ivan Labanda en el rol de l’icònic Emcee.
ATENCIÓ: no deixeu escapar a aquest Labanda ES-PEC-TA-CU-LAR, pel meu gust, el seu millor paper sense dubte (entre els que jo he vist).
L’espectacle comença i les portes del Kit Kat Klub s’obren per mostrar-nos, en temps de guerra, on la gent decideix anar per oblidar i viure. Començant pel «Willkommen!» i seguint amb «No se lo digan a mami», «Dos chicas», la revelació còmica del musical «Piñas tropicales» o la coneguda «Money» acabant el primer acte amb un «Mañana me toca a mi» impactant.
Un primer acte més fluix comparant-lo amb tota la força que té el segon, un canvi dramàtic on es mostra el desenvolupament de la societat, les vides perdudes, destrossades, amors impossibles que la Segona Guerra Mundial va aconseguir.
Cal destacar el final del muntatge, amb el cor a 100 per hora, i la llagrimeta caient, cau el teló deixant-nos anar del Victòria tocats i pensant: és realment la vida un cabaret?
La destrucció del Kit Kat Klub és el mirall d’una societat trencada per la guerra.
He trobat MOLT en falta el número de «Mein Herr».
Però tot i així un molt bon treball que et remou per dins i sacseja a l’espectador deixant-lo destrossat a la butaca.