Magui Alba

Els espectadors barcelonins tenim la sort de conèixer bastant bé l’obra de Wajdi Mouawad i se segueixen produint és un bon gust pels qui gaudim amb els comuns drames del dramaturg. Germanes tracta de les preocupacions, els problemes i els penediments d’una dona molt que té un paper molt influent al món, ajuda a resoldre grans conflictes, però no pot resoldre el que ella té a dins i li persegueix des de fa molts d’anys. Per altra banda, una dona índia que va ser adoptada de petita. Aquestes dues dones de vides tan diferents veuen que es poden donar suport mútuament. Tota l’acció de l’obra esdevé dins d’una habitació d’hotel, un suposat hotel d’una modernitat que desespera a Annick Bergeron. Es trasllada […]

Són moltes les històries que ens queden per conèixer sobre tot l’horror que es va viure al llarg de la Guerra Civil espanyola, per sort, tenim l’enorme món de les arts que ens permet als més joves descobrir, no només el patiment, sinó també tot el que s’amagava al darrere del poc que hem après als llibres d’Història. Dirigida per Pere Fullana, Llum Trencada, és una adaptació del llibre Dones republicanes de l’escriptora mallorquina Margalida Capellà, ens parla de les dones, les grans oblidades de pràcticament tots els esdeveniments històrics. Una història de com van viure unes quantes generacions l’esclat de la Guerra a Mallorca. Tot aquest pes el carreguen de forma magistral tres actrius que són capasses de posar-se […]

Esperant Godot és la primera obra de teatre de l’absurd que he vist. Tenia grans referències, però tot i això, pot ser que al no ser conscient des del principi del gènere teatral que proposa Beckett em costés una mica connectar amb la dinàmica del text. L’obra gira tot el temps entorn de l’espera, una llarga i interminable espera. Una escenografia sòbria, seca, perquè estem enmig del desert, esperant, on no hi ha res més que dos personatges que romanen l’arribada d’un tal Godot.  Aquesta sensació, d’avorriment? no es prolonga gaire més de deu minuts, ja que en el moment que t’endinses en la dinàmica de l’obra gràcies a les bones interpretacions de Nao Albet i Pol López que et porten dins del […]

  Toni Gomila ha conseguido ser el actor y el autor capaz de describir y mostrar las entrañas de la sociedad y la historia mallorquina de la forma más próxima para los mallorquines y entendedora para los forasteros que la descubren. Rostoll Cremat es una muestra más de esta capacidad, junto con Acorar, su otro texto original, de cómo incluso las cosas que parecen más inexplicables y arraigadas a un territorio se pueden comprender. Un contexto de fora vila, campo, rastrojos, un lugar que, todavía, no ha hecho colapsar el turismo, es el punto de partida de la historia que nos explican. Pero resulta que incluso aquí, nos plantan una sombrilla. Una delicia de escenografía, todo dentro de un ambiente característico y […]

    Todos coincidimos a la hora de decir que hacer comedia es muy difícil, pero, ¿Cómo es que sigo escogiendo antes montajes que prometen «dramatismo intenso» creyendo que serán «propuestas más elaboradas» en lugar de una comedia? Hice esta reflexión a la hora de salir de ver El pare de la núvia. Fui consciente de como los prejuicios nos guían tanto en nuestra vida. Esta comedia alocada y divertida explica una historia que se va liando a lo largo de las dos horas y poco que dura el espectáculo, horas que, aunque parezca una causa para echarse atrás, pasan fluidas, puesto que la obra tiene un ritmo bastante dinámico gracias al factor sorpresa continuo que plantean Joel Joan i […]