Els espectadors barcelonins tenim la sort de conèixer bastant bé l’obra de Wajdi Mouawad i se segueixen produint és un bon gust pels qui gaudim amb els comuns drames del dramaturg.
Germanes tracta de les preocupacions, els problemes i els penediments d’una dona molt que té un paper molt influent al món, ajuda a resoldre grans conflictes, però no pot resoldre el que ella té a dins i li persegueix des de fa molts d’anys. Per altra banda, una dona índia que va ser adoptada de petita. Aquestes dues dones de vides tan diferents veuen que es poden donar suport mútuament.
Tota l’acció de l’obra esdevé dins d’una habitació d’hotel, un suposat hotel d’una modernitat que desespera a Annick Bergeron. Es trasllada a l’espectador dins d’aquesta habitació, la 2121 a través de l’escenografia, un llit i una finestra amb vistes a la ciutat. Pot ser per culpa d’aquesta proposta d’ubicació no vaig arribar a entrar dins l’obra, fins al punt que se’m va fer angoixant i pesada per la falta d’acció. Tot i la bona interpretació de les dues actrius, Lluïsa Castell i Mónica López, el text de l’obra també ajudava a tenir aquesta sensació, llargues converses telefòniques que et van desvelant la vida i la causa de les preocupacions dels personatges però que no arriben a avançar i t’has d’esforçar per seguir el fil.
Val la pena conèixer l’obra de Mouawad i més amb un format tan proper, el que explica són fets inspirats amb la realitat de situacions i vivències diferents a les que acostumem a veure representades.