Júlia Duran

«Un segundo bajo la arena» ens proposa un apropament a nou punt de vista sobre «Bodas de Sangre» de Federico Garcia Lorca. Com elles mateixes expliquen, el Col·lectiu Desasosiego ens convida a una invocació a la celebració i a la col·lectivitat. Ens parlen de deixar anar un passat, per poder celebrar el present. Es tracta d’un espectacle que aposta per la posada en escena com un element determinant per la dinàmica de l’obra, cosa que permet a l’espectador ser còmplice de les vivències dels personatges. El públic deixa de ser l’agent passiu que simplement observa per convertir-se en els convidats de la festa. Si en qualsevol obra la música en directe ja és un punt a favor, en aquest cas també intervé en la narrativa. D’una manera molt curosa, han aconseguit […]

«Sabia Tierra» és una creació de la companyia «Arte Sin Fronteras» composta per Mayaymara Behoteguy Chávez i Ada Saliou. Es tracta d’una espectacle de dansa en el que s’exposa l’impacte que ha tingut el colonialisme, i que encara té, des de la perspectiva de dues persones migrants, com ho són els dos artistes. La posada en escena, tot i ser minimalista, aconsegueix amb pocs elements representar idees molt potents. Per exemple, utilitzen la sorra per suggerir les delimitacions fronteres o, l’aigua que es relaciona amb la imposició de la religió cristiana. No només és uns crítica política i una reflexió sobre les conseqüències del colonialisme, sinó que és un homenatge a la mare naturalesa i un reclam de tornar a […]

Fofito, el mític pallasso de la tele torna al circ i, aquest cop, ho fa acompanyat del clown Mónica Aragón. El duo pare i filla ens presenta «Viva el circo» un espectacle de circ clàssic. L’estructura de l’espectacle és senzilla, s’alterna entre gags còmics i números de diverses disciplines. Trobareu des de malabaristes fins a acròbates penjats de teles, passant per un artista sobre una bicicleta minúscula. Tot i ser números curts, es nota que estan molt pensats, curosos amb cada detall, i que requereixen una gran dedicació per la dificultat de cada un. M’agradaria destacar en especial el número de «pole dance» que ens ofereix una aposta molt arriscada, però molt ben defensada. Una execució excel·lent. El mític Fofito i Mónica Aragón ens entretenen fent l’entremig entre cada número. Els seus […]

Cruz de navajas va més enllà del que podria ser un tribut, es tracta d’un espectacle que combina talent musical, tecnologia i entreteniment. L’espectacle, que dura unes tres hores comptant l’entremig, està dinamitzat per un presentador que interactua amb el públic i ens ofereix diversos gags humorístics. Així i tot, no consta de cap línia argumental, més aviat, cada número és un petit espectacle amb la seva pròpia narrativa. La tecnologia té una gran presència en el muntatge. Col·locades al final de l’escenari, trobem unes grans pantalles led que també s’utilitzaran com a transparències per descobrir que hi ha darrere l’escenari. Han aconseguit crear una atmosfera única per cada cançó, mostrant unes imatges d’alta qualitat que ens transportaran a diversos països i èpoques. […]

Johnny Chico va ser escrita pel dramaturg Stephen House en els anys noranta, tot i que per desgràcia la seva temàtica encara és vigent. De fet, quan l’actor Víctor Palmero es va posar en contacte amb ell per demanar-li el text, el dramaturg li va oferir obres més recents. Johnny Chico és una història explicada des de la sinceritat i l’honestedat. En un sol escenari viatgem per una muntanya russa emocional que ens portarà per diverses localitzacions. Sense voler-ho, l’obra ens dóna una gran lliçó sobre la dificultat de la recerca de la identitat per la gent homosexual en un context tan hostil. Amb només un sol actor l’obra aconsegueix crear el retrat d’una societat homòfoba i reprimida. L’actor Víctor […]