Johnny Chico va ser escrita pel dramaturg Stephen House en els anys noranta, tot i que per desgràcia la seva temàtica encara és vigent. De fet, quan l’actor Víctor Palmero es va posar en contacte amb ell per demanar-li el text, el dramaturg li va oferir obres més recents.
Johnny Chico és una història explicada des de la sinceritat i l’honestedat. En un sol escenari viatgem per una muntanya russa emocional que ens portarà per diverses localitzacions. Sense voler-ho, l’obra ens dóna una gran lliçó sobre la dificultat de la recerca de la identitat per la gent homosexual en un context tan hostil. Amb només un sol actor l’obra aconsegueix crear el retrat d’una societat homòfoba i reprimida. L’actor Víctor Palmero ens demostra una energia desbordant per tal d’interpretar, no un, ni dos, sinó diversos personatges que no deixen mai l’escenari buit. Es tracta d’un personatge molt complex i amb moltes capes que l’actor ens va mostrant a mesura que avança l’obra. Tot i que la il·luminació tendeix a enfosquir l’escena i, en ocasions, és difícil veure la cara del protagonista, tota la posada en escena ens transporta a les sensacions que viu el mateix personatge en cada moment.
Sens dubte, una obra amb frases colpidores però, amb molta veritat i tenyit de moments molt còmics.