Iván F. Mula

Després d’una trajectòria d’una mica menys de 10 anys, la productora Sixto Paz ha aconseguit consolidar-se gràcies al seu bon ull a l’hora de triar textos contemporanis. Combinades amb dramatúrgies de Jan Vilanova, el grup capitanejat per Pau Roca ha estrenat obres de Nick Payne, Duncan MacMillan, Lucy Prebble, Neil LaBute o Philip Ridley, entre altres, aconseguint grans resultats però, sobretot, posar de relleu temes universals des d’una perspectiva contemporània que interpel·la. Classe és un muntatge molt en aquesta línia. Una peça que obre debat i reflexiona sobre l’educació i les diferències socials, dins i fora de les aules, segons els privilegis de cada individu. La direcció escènica de Pau Carrió és honesta i sap posar-la al servei del conflicte […]

Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’ús que en fem d’elles ha generat nous dilemes ètics que està molt bé que el teatre abordi. La vida pornogràfica, en aquest cas, explora un interessantíssim punt de partida: ¿és lícit gravar els moments de la vida d’un fill (fins i tot els més íntims) per tenir-los com a record? Aquest plantejament genera un conflicte dialèctic fascinant que oscil·la entre la discussió moral, l’humor negre i un costumisme familiar tan real que incomoda. Principalment, Carles Mallol, que ja va estrenar Mata el teu alumne també a la Sala Flyhard, ha encertat de ple en aquest tema que no té una resposta clara, però que, portat a l’extrem, aconsegueix qüestionar moltes de […]

El més enriquidor de donar veu i espai a les noves generacions de creadores i creadors és que aporten una mirada fresca i trencadora sobre temes que, fins ara, no s’estaven qüestionant prou o només s’havien tractat de manera superficial o tangencial. Un bon exemple és el de la companyia Afflictus que, després d’explorar el cantó fosc de l’amor a Only Love Can Hurt Like This, ha decidit abordar, en aquesta ocasió, les diverses formes de viure les relacions i la vulnerabilitat que sentim quan estimem. Per fer-ho, el grup exposa una sèrie d’experiències doloroses, frustrants o insatisfactòries amb gran honestedat, naturalitat i sentit de l’humor. A vegades, la proposta és dispersa i algun dels seus fragments (com la interacció […]

Hi ha moltes formes de fer crítica sociopolítica en una obra de teatre, però és poc habitual fer-ho en forma d’al·legoria aviària i, molt menys, en un to d’humor estripat, surrealista i esbojarrat. Aquesta és la diferència principal d’una proposta tan atípica com Kentucky ha muerto i també la seva principal virtut. L’espectacle explica la història d’un grup de gallines d’un corral que veu trontollar la seva forma de vida quan un dels ous decideix no néixer. Aquest acte de rebel·lia que posa en dubte un sistema que, per la resta, es dóna per descomptat, ressona de maneres molt diferents en la nostra realitat. La companyia La Peleona, fidel al seu nom, es pren aquesta sàtira com un joc on […]

Per considerar-ho un hobbie de jubilació, com em va confessar en una entrevista, Ramon Madaula està demostrant, a poc a poc, que l’escriptura de teatral li va bastant bé. Després d’Ignots, L’electe i Adossats, el reconegut actor torna amb una peça que, novament, juga amb els mecanismes de la comèdia de conflicte senzill, per treure a la superfície, en aquest cas, els draps bruts, les contradiccions i la hipocresia de la burgesia catalana. Es nota que Madaula domina el gènere i gaudeix com a autor dels seus girs, la tensió còmica i que cuida i deixa en evidència, al mateix temps, als seus personatges. L’obra està dividida en tres parts, de les quals la millor és la que el té […]