David Elfa Novoa

L’espectacle inaugural del Tricentenari i d’El Born Centre Cultural és un altre clar exemple del domini dramatúrgic i de posada en escena de Jordi Casanovas. Si fa pocs mesos ens sorprenia amb una direcció coral trepidant a «Una història catalana», en aquesta ocasió es reafirma la seva eficacia dirigint actors en grans escenaris, els quals poc tenen a veure amb les dimensions de la seva sala Flyhard. Un contrast que no fa un altre cosa que demostrar el seu ampli domini en les arts escèniques. L’escenari de l’obra coincideix amb el jaciment arqueològic a on succeeixen els fets representats, tot un luxe que atorga encara més veracitat a l’acció i permet descobrir a l’espectador un nou espai carregat d’història. Cal […]

Després d’un gran èxit a Madrid, a on va estar més de dos anys en cartell i a on d’aquí pocs dies arribarà la seva segona part, aterra a la nostra ciutat «The hole». Es tracta d’un show ple de diversió, música, humor, circ i sensualitat… es a dir, cabaret en estat pur. Per aquest motiu, el Teatre Coliseum ha readaptat la seva gegantesca sala per tal d’acollir aquest macroespectacle, retirant totes les butaques de la platea i col·locant en el seu lloc unes taules i cadires, al més pur estil cabaretesc, a on els espectadors poden prendre una copa o, fins i tot, fer un àpat. Cal dir que, l’atmosfera aconseguida a «The hole» permet endinsar l’espectador dins de l’espectacle des […]

La paraula és un element molt important dins de les arts escèniques, però ni molt menys es tracta de l’únic. Precisament, l’obra que ens ocupa és un clar exemple de tot allò que es pot transmetre de forma creativa sense utilitzar cap paraula ni so. Així doncs, aquesta companyia suïssa celebra el seu quarentè aniversari reflectint a l’espectacle les seves directrius fundacionals, les quals mostren un teatre no verbal construït mitjançant formes visuals creades amb molt d’enginy a partir d’elements tan simples com el plàstic o l’escuma. L’obra que ens presenten està formada per diversos gags breus que, en ocasions, recreen situacions plenes de bellesa visual i, en altres, troben la comicitat transferint als objectes que es mouen per l’escenari característiques […]

Sempre és agraït presenciar un teatre transgredor com el que ofereix The zombie company a «Peceras». En aquesta ocasió, Carlos Be experimenta amb el llenguatge teatral per fer reflexionar l’espectador, el qual es partícep de l’acció que es desenvolupa. No li calen grans escenografies, per no dir que aquesta és inexistent, i en canvi potencia el fet d’incomodar a l’espectador a través d’una temàtica i unes actuacions potents. A més, un element extern que juga a favor de l’obra és l’espai de l’Àtic 22, el qual és un lloc perfecte per a aquest tipus de format. «Peceras» ens mostra una realitat fictícia, però que en cap moment ens sembla irreal. Ens fa posicionar i, fins i tot, ens permet decidir […]

El Teatre Romea torna a acollir aquesta comèdia francesa d’èxit nou anys després que es representés sota el títol de «Como en las mejores familias» amb Javier Cámara, Blanca Portillo i Pau Durà, entre d’altres. Precisament, aquest últim és el director de l’actual muntatge a on, inevitablement, recull l’experiència prèvia com a actor, fet que es reflecteix directament en el treball minuciós dels personatges. Així doncs, Durà ens presenta una obra que conté ritmes contrastats, mostrant molta agilitat en la interacció actoral, però alentint-se especialment en trams on els personatges es troben més sols. Tot i això, l’obra és força correcta en tots els aspectes i està ben defensada pels sis actors a través d’unes interpretacions matissades i enèrgiques. A […]