Sempre és agraït presenciar un teatre transgredor com el que ofereix The zombie company a «Peceras». En aquesta ocasió, Carlos Be experimenta amb el llenguatge teatral per fer reflexionar l’espectador, el qual es partícep de l’acció que es desenvolupa. No li calen grans escenografies, per no dir que aquesta és inexistent, i en canvi potencia el fet d’incomodar a l’espectador a través d’una temàtica i unes actuacions potents. A més, un element extern que juga a favor de l’obra és l’espai de l’Àtic 22, el qual és un lloc perfecte per a aquest tipus de format.
«Peceras» ens mostra una realitat fictícia, però que en cap moment ens sembla irreal. Ens fa posicionar i, fins i tot, ens permet decidir si prenem partit o no davant del que estem presenciant. D’aquesta forma, Be consciencia l’espectador de la peixera en la que està vivint i el fa reflexionar sobre la responsabilitat individual que ell realment té, s’amagui o no. Per últim, cal dir que la posada en escena ajuda a transmitir aquestes vivències a l’espectador, la qual impregna d’un realisme extrem l’acció gràcies a les brillants interpretacions que ofereix i a una molt bona direcció.