Carme Canet

Un cop més la calòrica torna a posar el dit a la nafra. Pren un tema d’actualitat i te l’esclafa als nassos i te’n fa farinetes. Literalment . Fairfly és economia-ficció, o no tant, és sociologia-ficció, o no tant, és marketing-ficció, o no tant. Genials els 4 actors, genials les seves interpretacions en una obra de petit format i proper, però de gran abast social. Genial girar la truita i riure dels nostres “marrons”, de les nostres anades d’olla, que es confonen amb utopies boges que són tant difícils d’aconseguir. L’amistat i la feina són dos grans temes a Fairfly de Joan Yago, que un cop més toca allà on fa més mal mentre se n’en fot. La ressenya ampliada […]

És un divertiment còmic amb capes de profunditat crítica. Un joc dramàtic entra l’absurditat i l’humor. Jocs de paraules, gags de clown. Un text fill de l’actor de cinema mut, que diu moltes coses que no es diuen. Una magnífica direcció i interpretació, amb un tempo mesurat. Accelerat quan cal, al ralentí quan cal. 12 històries amb un estil que segur que ha estat font per a Calders, Beckett i tants altres que sobrevivien en temps de guerra i horror. Els tres actors, Josep Maria Mas, molt pallasso, Ferran castells, molt showman, Blanca Pàmpols, molt tendre. Un text tant difícil de dir, i tant ben dit! 12 peces molt ben treballades i jugades entremaliadament per la Lluïsa Mallol. Se’m fa […]

A Wasted transpires teatre, t’hi embolcalles en la lluita i la tragèdia dels tres actors. Ets una mica l’amic a qui enyoren, a qui retreuen que no hi sigui prou, a qui estimen. WASTED no és superflu, no és inútil, diu a crits que no està tot perdut. Wasted és un exercici de supervivència, de superació, de tocar fons i sortir a respirar. La crueltat i la tendresa van de la mà a Wasted. Donar-los la mà és, per el públic, un exercici de realisme sobre el que viuen alguns joves, un cop de puny per a qui vulgui lluitar per un món més amable, i una excitació actoral en la que hi aboquen desbocament, a raig i sense contemplacions, damunt […]

Un cubicle eteri, un espai gris, transparent. Entra ella. I Ja! No hi pots fer més. Comença a emocionar-se i a emocionar-te. Interpreta una història amb salts en el temps, en l’espai, endavant, endarrere, no pots parar de mirar, de sentir, de conèixer els seus personatges. Tots dins l’Alejandra, tots surten de les seves entranyes, tots els pareix ella des de l’inici. Quan els personatges van creixent, i els coneixes, i es coneixen entre ells, tu vas entenent les seves relacions, la seva vida, els seus tremolors, amb l’habilitat dramatúrgica que la mateixa actriu/escriptora ha redactat. Cada personatge, cada diàleg és un “no m’ho puc creure”, hi són tots, amb les seves veus, sospirs, tendreses i mala hòsties, els seus crits i els […]

El «Paradís pintat” de la Pepa Plana, és tan fràgil, tan simple, tan bonic, tan de veritat. A partir d’una tragèdia la Pepa fa una obra d’art pintada i executada amb tota la tendresa i respecte que només pot fer una pallassa. “Que malament deu estar el món que les pallasses ens han de fer plorar”! deia la Pepa. Però a «Paradís Pintat» riureu!!! Però hem de ser capaços d’anar al teatre a veure pallassos adreçats a aquests adults seriosos que som, i deixar-nos sacsejar alhora que somniar. Si no ens deixem rescatar d’aquest mar insalubre, inculte, insociable de la mà d’una pallassa és que hi ha coses que no van bé. I tu, Pepa, no podràs salvar a tot “lo” món, per […]