Carme Canet

A S’inunda Venècia el seu autor Miquel Mas inunda els sentiments dels espectadors i dels actors. I és que qui el coneix personalment ja ho veu que és una persona “tot sentiments”.  És, com diu ell, observador, i inquiet, molt inquiet. És la tercera obra que Miquel Mas veu estrenada. I tot i ser una carrera primerenca, el text, la trama, la dramatúrgia, tot plegat és enginyós. I sí, li falta potser algun canvi d’escena més àgil, potser de vegades la interpretació podria ser més creïble. Però pel que fa al text, a la història, al dibuix dels personatges, S’inunda Venècia funciona, fa riure, fa pensar, retrata algunes relacions de parella que molts coneixem en primera o en tercera persona. […]

Sopa de pollastre amb ordi, d’Arnold Wesker comença com el públic. Nua. Una obra nua. Silenci. Poc a poc tot pren literalment forma, literalment text, literalment consciència. Crec que no hauria de parlar de l’argument, un argument que transita entre la desolació de perdre-ho tot, i especialment els ideals, les esperances, i la quotidianitat de l’anar tirant. Un text que estem representant tots nosaltres, malauradament, ens agradi o no, avui, ahir, i encara ens queden dies per ser actors d’aquesta història. La proposta escènica i dramatúrgica és impecable. Em trec el barret davant el director i versionadors. Ferran Utzet per partida doble, i Llàtzer Garcia. Els actors estan més que bé. Destaco Màrcia Cisteró Saludes per què és una actriu que sempre broda els seus papers, però […]

5’ Sala petita, rajoles al terra. Públic a banda i banda. Els he vist en arribar. Els actors han entrat. Anna Gras-Carreño i Adrià Diaz. S’hi estan deixant la pell i la vida. 15’ En algun moment m’ho estan interpretant a mi sola. Parlen d’amor. De l’amor perfecte. De pensar com aconseguir l’amor perfecte. 35’ Juguen. Es sotmeten un a l’altre a un examen exhaustiu. Es miren un a l’altre. Respiren junts. Molt junts. S’enamoren … o creuen que s’enamoren. 75’ Que és difícil això de ser actor. Potser tant difícil com estimar. T’hi has de deixar l’ànima, la imaginació. T’has de donar. Actuar i estimar és això: obrir-nos de mig a mig i ser nosaltres i rebre l’altre (l’amant?, […]

Els somriures a l’entrada del teatre on actua el Mag Lari són diferents dels de la majoria d’espectacles teatrals. Quan t’acostes en el temps i en l’espai al Lari, el seu humor, el record de les seves mirades, les seves cares i ganyotes, la seva tendresa i també la seva irreverència t’hi acompanyen. La màgia del Mag Lari és una altra màgia. És la màgia que transforma famílies senceres en riures i boques immenses que al·lucinen amb els trucs. És la màgia que meravella la gent de l’espectacle per què el Lari és un grandíssim actor. És la màgia d’un somni que el mag Lari ha anat construint i ha fet realitat amb molt d’esforç, molt de treball, molt de […]

Carta de amor a Julia Gutierrez Caba, Miguel Rellán i David Serrano. Estimats Julia, Miguel i David, Vull declarar el meu absolut amor per vosaltres. Cartes de amor posa les cartes d’un parell d’actors, cap per amunt, que interpreten els seus personatges des de la tendresa de la infància fins a la tristesa de la mort, una relació que evoluciona en poc més d’una hora a una velocitat inhumana. Estimat Miguel, NO!!! El mundo no es una mierda, si de vez en cuando venís a Catalunya, si se cree en el mago de Oz, si nos permitís descubrir vuestro verdadero tu, a nuestro verdadero yo. M’agrada que la vida sigui aleatòria i et porti sorpreses en forma d’espectacle. Moltes gràcies […]