Neus Mònico Fernández

Fa prop d’un any van començar a sortir a la llum les denúncies sobre agressions sexuals que van patir centenars de dones que van acusar a Harvey Weinstein, un dels productors de cine més importants de Hollywood, d’abús sexual, assetjament, grapejaments sense consentiment i violació. Noms d’actrius com Ashley Judd, Rose McGowan, Gwyneth Paltrow, Asia Argento, Angelina Jolie,…, van ser de les primeres d’una llarga llista en denunciar aquests fets. Però això és cosa de fa uns anys? “Silence” està ambientada en els anys 20, als inicis de Hollywood durant l’època del cinema mut i en blanc i negre. Es tracta d’un espectacle construït a base de diferents escenes en el que Escapade Theatre contextualitza sobre els inicis del cinema. […]

“Els Músics de Bremen in concert” és una adaptació d’Albert Gràcia en forma de musical del conte homònim escrit pels Germans Grimm, que narra la història de quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, que volen ser sacrificats pels amos, perquè comencen a ser vells. Totes les cançons de l’espectacle són cantades en directe, i les va composar en Keco Pujol expressament per aquest musical. “ Els músics de Bremen, in concert” és un espectacle de teatre inclusiu en forma de musical impulsat per l’entitat d’inserció sociolaboral Femarec, a través de la companyia Pot Teatre, en la qual hi participen actrius i actors amb discapacitat o trastorn mental sever, a fi de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu […]

“Bomber(s)” és la primera obra de teatre de l’escriptor i dramaturg francès Jean-Benoît Patricot. Ningú diria que va ser escrita fa uns 5 o 6 anys, cosa hauríem de preguntar-nos en quina mena de societat vivim, i que és el que no funciona. “Bomber(s)” és un cop de puny a l’estómac, un relat basat en fets reals i malauradament del tot actual. Un text colpidor que ens parla sense embuts, sense cap mena de floritures, directe. «Bomber(s)» ens mostra una part de la societat gens agradable, i ho fa sense violència ni alliçonament, sinó mitjançant el diàleg i la paraula. L’origen de l’obra és la veu d’una noia davant d’algú(ns) que representa que tenen valors. Els protagonistes no tenen nom […]

Per favor no us perdeu aquesta Rosichcada!!! “Jacuzzi” un musical polític escrit i dirigit per Marc Rosich amb música de Clara Peya. Un musical de cambra a modo de thriller còmic musical, protagonitzat per tres personatges si més no peculiars. Uns personatges que podríem classificar-los d’esperpèntics i caricaturescos. Laia Alsina Riera, Oriol Guinart i Antònia Jaume interpreten l’Agnès Amich, en Ramon i l’Àngela Amat, els principals protagonistes d’aquesta esbojarrada comèdia. Una comèdia que parla de tots i de totes, d’esquerres i de dretes, de pactes i xantatges, de duos i trios, d’armaris i tisores, de Ramon Llull i Salvat Papasseit. Una obra original, lluminosa, acolorida i divertida. Bé, que si voleu saber-ne més hi haureu d’anar. Jo m’ho vaig passar […]

Quan em van proposar d’anar a veure un espectacle de teatre que es feia a les fosques, de seguida vaig dir que sí. No n’havia vist mai cap, i la veritat, tenia molta curiositat. Si us haig de ser del tot sincera, ni tan sols n’havia sentit parlar mai d’aquest tipus d’espectacle, tot i que es veu que ja porta més de vint-i-cinc anys formant part dins la cartellera Argentina. La tècnica del Teatro Ciego neix a Córdoba (Argentina) en el 1991 de la mà de Ricardo Sued. Al 2008 s’inaugura el Centro Argentino de Teatro Ciego, un espai on tots els espectacles es fan en absoluta foscor. Ara farà un any dins la programació d’aquest teatre es va estrenar […]