Neus Mònico Fernández

“Bipolart” és un espectacle on es barreja màgia i faquirisme. Un espectacle que destaca més per la seva gran dosi d’humor i bogeria, que per la quantitat i qualitat dels trucs que s’hi poden veure. Penso que no n’hi ha prou en que els números de màgia que es presenten siguin poc convencionals, ni que l’artista sigui super divertit. Als que ens agrada la màgia no ens conformem en veure desaparèixer un colom, ni veure a l’artista caminar sobre un munt de “vidres trencats”, i encara molt menys veure a una noia intentant fer un número de ball en una barra fixa, que ja em direu que te a veure amb un espectacle de màgia. El meu consell seria: segueix […]

Hi ha projectes teatrals que encara que no hagis vist una versió o llegit el text de l’obra, en un moment o altre, o fins hi tot al final, entens que és el que està passant; a “Masticar hielo”, lluny de ser una adaptació de Quí té por de Virginia Wolf? d’Edward Albee, això no passa. L’espectador es troba que l’obra avança i no acaba d’entendre que tot el que està passant és un joc macabra que va més enllà de les conseqüències d’una borratxera descomunal. En aquest muntatge no queda clar el problema que s’amaga rere la Martha i en George. Els que hem vist l’obra d’Edward Albee en prou feines reconeixem en els personatges de “Masticar hielo”, el […]

Suposo que tothom ho sap qui era Èdip i la seva història, així que no cal entrar en detalls. Penso que “Èdip” és una de les millors tragèdies escrites per Sòfocles fa més de 2500anys!!! Imagineu-vos per un instant retrocedir en el temps i llegir un text amb un contingut tan bèstia, i un final tan potent. Brutal!!! No me la podia perdre !!! Un incís: Vaig anar el dia de l’estrena. Sempre hi ha aquella proposta que estàs segur que t’agradarà, que reuneix tot allò que busques en un obra: l’oportunitat de veure una tragèdia grega (que m’encanten) , que està dirigida per un dels directors que més admires (Oriol Broggi), que gran part de la interpretació són actors […]

Antonin Artaud està considerat com el pare del teatre modern, i és principalment conegut per ser el creador del teatre de la crueltat. La seva finalitat: impressionar i sorprendre als espectadors mitjançant escenes violentes, impactants i del tot inesperades. A “Per acabar amb el judici de Déu” es manifesten molts dels seus aspectes que el caracteritzen, queda clarament exposada la seva personalitat d’idees paranoiques, els textos són filosofades sobre l’essència de l’existència humana i la seva imperfecció, escenes incòmodes, crits, cops i molt de soroll. Un tipus de teatre en el que no hi he entrat gens i que se m’ha fet difícil d’entendre. Penso que és un tipus de teatre per un grup de gent amb unes inquietuds diferents […]

És una comèdia musical escrita i dirigida per Xavi Morató i el compositor Joan Olivé, que ironitza sobre la figura, els conflictes i polèmiques del president Donald Trump, i de molts del seu entorn com la seva dona Melania Trump, Merkel, Macron, Kim Jong-Un,… Malauradament no ha estat el que m’esperava. Tret d’algun gag divertit, aquest espectacle no m’ha acabat de convèncer. Una comèdia que personalment no m’ha fet riure, bé menteixo, he rigut amb el cameo de de la Lloll Bertran en el paper de la Theresa May ( membre del Parlament britànic), i amb la interpretació de Mingo Ràfols de Kim Jong-Un (President del Partit del Treball de Corea i líder suprem de la República Popular Democràtica de […]