Neus Mònico Fernández

Vaig triar aquesta proposta per l’autor de l’obra, l’Ivor Martinic, un jove dramaturg croata que vaig descobrir farà uns tres anys a l’Off de la Villarroel amb l’obra de teatre independent “Mi hijo sólo camina un poco más lento”, de la que en vaig sortir fascinada. https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/mi-hijo-solo-camina-un-poco-mas-lento-neus-monico-fernandez-112628 Malauradament, aquesta vegada no he sortit gaire convençuda de la proposta, experiència, espectacle, obra,… a la que personalment classificaria de work in progress o assaig general d’una obra que s’està gestant. He sortit del teatre sense cap mena de sensació, ni positiva, ni negativa. El que he vist no m’ha transmès res, tot i que haig de dir que el tema era força interessant. “Sería una pena que se marchitaran las plantes” parla […]

Possiblement coneixem més l’Andreu Rifé cantant i actor, que al creador d’espectacles teatrals, tot i que en el 2008 va debutar amb el musical «Terròs!», al 2010 amb el musical «Roba’m la cartera», al 2012 «Bufa que fa son» i «Cuarto de libra» (una peça de dansa contemporània i teatre). En «Els porcs també mengen verd» a més a més de ser l’autor del text també n’és el responsable de la direcció. «Els porcs també mengen verd» neix durant el cicle Converses i accions sobre teatre i violència a l’Obrador de filosofia de la Beckett on ell hi va participar. Segons Rifé amb aquesta peça el que ha volgut és investigar sobre la relació que hi ha entre violència, escena […]

Quan vaig triar d’anar a veure aquest espectacle tenia molt clar que no em trobaria amb un musical de gran format, ni unes cares i veus conegudes. La veritat és que, moltes vegades gaudeixo més dels musicals de petit format fets a casa nostra, que de moltes de les grans produccions que ens venen de fora, que sí molt de pressupost i molta inversió en publicitat, però unes veus i interpretacions… en fi, que deixen molt que desitjar. Ahir al Jove Teatre Regina m’esperava, perquè no, descobrir un “Sugar, el musical”, o un “Mares i filles”, o un “Per si no ens tornem a veure”, “Carrie”, “El despertar de la primavera”,… Per què? Dons perquè no estava anunciat com a […]

Aquesta és una obra que parla de ferides obertes, de desaparicions i de la falsa democràcia actual. L’obra és plena d’escenes molt dures, fins hi tot violentes, paraules grolleres i situacions incòmodes. Begoña Moral autora i directora d’aquest espectacle pren com a punt de partida la història d’una parella que no es posen d’acord en portar un fill al món; ella és un dels milers de nadons robats durant la dictadura franquista, que el que vol és trobar a la seva mare biològica, i ell és un home que somia en formar una família. Aquesta parella comparteix escenari amb Matilde Landa, una militant del Partit Comunista que es va suïcidar al 1942, i amb el representat de l’home actual d’idees […]

Que difícil es fa escriure la recomanació d’una proposta que no m’ha acabat de convèncer. Sempre sap greu, però més encara quan al darrera saps que hi ha moltes il·lusions i hores de feina invertides , i qui l’ha programat son una gent a la que aprecies molt. Vaig dubtar si escriure-la o no, així que ho vaig consultar amb els responsables de la sala. La seva resposta va ser molt clara, «has d’escriure el que opines amb tota llibertat, perquè tant nosaltres, com la companyia tenim el dret de saber el que penses». Dons bé aquí us deixo la meva opinió. Vaig veure anunciada aquesta obra, vaig llegir-me la sinopsis i el tema em va interessar molt. Vaig buscar […]