Suposo que tothom ho sap qui era Èdip i la seva història, així que no cal entrar en detalls.
Penso que “Èdip” és una de les millors tragèdies escrites per Sòfocles fa més de 2500anys!!! Imagineu-vos per un instant retrocedir en el temps i llegir un text amb un contingut tan bèstia, i un final tan potent. Brutal!!!
No me la podia perdre !!!
Un incís: Vaig anar el dia de l’estrena.
Sempre hi ha aquella proposta que estàs segur que t’agradarà, que reuneix tot allò que busques en un obra: l’oportunitat de veure una tragèdia grega (que m’encanten) , que està dirigida per un dels directors que més admires (Oriol Broggi), que gran part de la interpretació són actors als que admiro molt (Julio Manrique, Miquel Gelabert i Carles Martínez), etc…
Malauradament en aquesta ocasió la decepció ha estat majúscula, tret de la interpretació de Julio Manrique, la resta no ha estat a l’alçada per tirar endavant una proposta que ho tenia tot per ser un dels imprescindibles de la temporada.
Per començar, calia una posada en escena amb tanta profunditat?
Perquè un dels actors apareix amb una ampolla d’aigua mineral a escena?
Perquè en Carles Martínez parlava tan fluixet i de manera tan pausada?
Perquè en Miquel Gelabert semblava un dels personatges de «Els Pastorets» de Folch i Torres?
I el públic rient?, en una de les tragèdies més bèsties que s’han escrit !!!
I aquell número final… ,cantant amb la guitarra, tipus cançó kumbaià a la vora del foc?
Calia que Wajdi Moawad treies el nas per Tebas ?
Bé, com podreu veure, no vaig sortir gens convençuda d’aquest Èdip. La veritat és que l’obra se’m va fer eterna. No sé les vegades que vaig mirar el rellotge. Només pensava…ha veure quan s’arrenca els ulls !!!
Vaig aplaudir molt, moltíssim, però no us enganyeu, vaig aplaudir perquè per fi s’havia acabat.
Em sap molt de greu haver d’escriure una recomanació tan negativa, d’una de les millors i més grans tragèdies que s’han escrit, però és el que vaig sentir. Estic segura que la meva recomanació no agradarà a molta gent, ho sento, però és el que en penso.