Neus Mònico Fernández

“CAPAS” (premi com millor espectacle de circ de sala, dels Premis Zirkolika de Circ de Catalunya al 2011), és el nom del primer espectacle de la Companyia Eia. Eia va ser creada a partir de la fusió d’Armando Rabanera, Fabrizio Giannini, Cristiano Della Monica (Cirque Vague, el Circo de la Sombra i Le Grand Osim Orquesta) amb Francesca Lissia i Celso Pereira (Celso y Frana), amb el desig d’explorar i confrontar la seva manera de fer circ. Quatre acròbates i un músic ens van fer passar una tarda realment fantàstica. A “Capas” podem veure un treball col·lectiu i en equip, on vam poder apreciar la gran complicitat que hi ha entre tots ells, mostrant-nos la seva passió pel circ i […]

Teatro de la Ciudad uneix en un mateix espai a Miguel del Arco, Andrés Lima i Alfredo Sanzol, per portar-nos la trilogia “Mite i raó”, formada per tres espectacles: Antígona, Medea i Edipo rey. Per falta de temps, vaig haver de triar una d’entre les tres i Antígona va ser l’elegida. Motius… tres: el personatge mitològic d’Antígona que em fascina, Miguel del Arco i Carmen Machi, a la que admiro i segueixo tot el que fa a casa nostre. Antígona és el títol d’una tragèdia de Sófocles, basada en el mite d’Antígona i representada por primera vegada en 442 a. C.Avui hem vist una Antígona de Sófocles totalment actualitzada als nostres temps. És increïble la versió que ha fet Miguel […]

Guillem Clua ens presenta una nova història d’amor. Aquesta ocasió, en forma de comèdia musical de petit format que vol arribar a tots els públics, i que ens porta a reflexionar sobre l’amor i el desamor. “73 raons per deixar-te” compta amb quatre grans actors (Abel Folk, Mercè Martínez, Mone Teruel i Marc Pujol ) que sota la direcció d’Elisenda Roca, ens han fet passar una bona nit de teatre. Tot i que és una mica desigual, hi ha moments realment divertits. La Mercè i en Toni, són les dues cares de la moneda, ”la pija i el perro flauta”, dos mons oposats, que com una força magnètica, s’atrauen, tot i que no tenen rés a veure. Amb ells iniciarem […]

Diumenge vam anar a La Vilella a veure “Medea(a la carta)”, una proposta que neix de l’encontre i diàleg entre Toni Cots (dramaturg) i Esther Freixa (actriu). No havia tingut temps de llegir de què anava aquesta proposta, però com ens agrada molt el tarannà d’aquesta sala, ens hi vam acostar sense cap més expectativa, que el factor sorpresa. Creieu-me si us dic que va ser brutal, encara és ara, que estic assimilant el que vaig veure. No volen anomenar-lo espectacle, prefereixen dir, que és un projecte d’investigació i creació. Tot i que fa més de set anys que es representa a cases particulars, museus, galeries,…, no n’havia sentit parlar mai d’aquesta proposta escènica. La Vilella és el lloc escollit […]

Carles Santos és un artista únic i polifacètic alhora. Compositor, pianista, actor, cineasta, escenògraf, performer, poeta…en fi, un geni. Amb “Patetisme il·lustrat”, Carles Santos ens torna a sorprendre. És un espectacle, on no hi falta sentit de l’humor, ironia i les seves oníriques fantasies eròtiques. No es música, ni és teatre, ni és dansa, sinó, la unió de totes elles, creant un espectacle molt visual, ple d’erotisme i provocador. Sobre l’ escenari una actriu (Mónica López), una ballarina (Dory Sánchez) , una percussionista (Núria Andorrà) i en Carles Santos, que en aquesta ocasió, surt sense el seu piano de cua. Hi ha moments realment difícils de classificar, com el de la percussionista vestida de cuir negre i cordills vermells, que […]