Neus Mònico Fernández

Ahir nit vaig gaudir de les meravelloses acrobàcies dels increïbles Gravity & Other Myths, una de les companyies de circ australià contemporani més reconegudes en l’àmbit internacional, i les fantàstiques veus del Cor de Noies de l’Orfeó Català Aurora (Young Adelaide Voices), amb l’espectacle The Pulse, un muntatge que fusiona música, cos i circ, i amb el que queda inaugurada la meva temporada teatral del Festival Grec d’enguany. Ha estat tot un encert. Un espectacle absolutament hipnòtic! The Pulse és un espectacle on el risc i l’esforç, davant dels nostres ulls, esdevé la cosa més fàcil. Un espectacle elegant. Pura poesia escènica. Cants celestials. Números impossibles. Salts mortals. Equilibris. Contorsionisme. Acrobàcies inversemblants. Risc. Precisió. Vertigen. Ha estat una nit plena […]

La segona millor és un monòleg escrit a quatre mans entre Ester Villamor i Berta Giraut, que coincideixen en direcció i interpretació. Es tracta d’una proposta multidisciplinària que fusiona text i interpretació amb espai, so, llum i audiovisuals. La segona millor és un homenatge i una reivindicació a les Segones, les que mai han tingut, o no se’ls ha donat l’oportunitat de mostrar que poden ser igual o millors que les protagonistes. Tot i que l’obra se centra en l’ofici d’actriu, del que suposa no ser l’estrella o la protagonista principal d’un espectacle, es pot aplicar a altres persones que resten a l’ombra d’aquelles que s’emporten els mèrits o el reconeixement. La Berta ens endinsa en el seu món, la […]

Julio Manrique dirigeix L’adversari. Es tracta d’una adaptació del llibre homònim de l’escriptor, guionista i realitzador francès Emmanuel Carrère basat en una conversa entre l’escriptor i el parricida Jean-Claude Romand, un home que va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho, davant la por a ser descobert que tota la seva vida era una gran mentida. Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique tornen a treballar junts en l’adaptació teatral d’un text literari. L’adversari és la primera novel·la de Carrer que s’allunya de la ficció. Es tracta d’un fet real, tot i que el seu relat pot arribar a ser del tot inversemblant pel seu contingut: la duresa […]

Després de gairebé 50 anys, Dagoll Dagom s’acomiada dels escenaris amb l’estrena d’una versió musical de L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, un clàssic simbolista de l’any 1898, amb el que la companyia ret homenatge al món dels artistes i del teatre. La crítica moral d’aquesta obra consisteix a contraposar dos mons, el de la monotonia, la tristesa i el materialisme amb el de l’art, la llibertat, l’alegria, la bellesa i el progrés, elements molt pròxims a l’esperit de Dagoll Dagom i a la manera de pensar de Santiago Rusiñol. Les claus de l’èxit d’aquest musical són: la magnífica adaptació contemporània del clàssic de Rusiñol que ha creat el dramaturg i director teatral Marc Rosich, la meravellosa música d’Andreu Gallén, […]

El tàndem Jordi Galceran i Sergi Belbel està més que confirmat que funciona. El mètode Grönholm, El crèdit i Paraules encadenades en són alguns exemples. FitzRoy és el cinquè espectacle en què treballen junts, i ja us dic sense por d’equivocar-me que tornarà a ser, sense cap mena de dubte, un dels èxits teatrals d’aquesta temporada. També s’ha de dir que, a banda de ser un text que funciona molt bé, el fet de rodejar-se d’un bon equip de professionals és una de les claus del seu èxit. Sergi Belbel en la direcció, els seus col·laboradors habituals: Max Glaenzel a l’escenografia, Jordi Bonet al so i Kiko Planas a la il·luminació, i quatre grans actrius: Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara […]