Neus Mònico Fernández

Què tenia Federico García Lorca que seduïa a tothom? “…no era comparable con nadie su persona misma. Era el genio de la personalidad. No he conocido a nadie que tuviera el don de la expresión humana viva de la presencia, como lo tenia aquel extraordinario ser, que era Federico. Tenia una seducción, un poder hechicero, una expresividad corporal tan inmensa, que era sencillamente irresistible. Era un fenómeno. Era la simpatía, llamaríamos, elevada a fenómeno cósmico. Era el máximo de la potencia de la presencia humana” Vicente Alexander “Federico García” és un espectacle de Pep Tosar i Evelyn Arevalo basat en la vida i obra de Federico García Lorca. Va ser estrenat al 2015 a la Sala Hiroshima de Barcelona i […]

“White Rabbit Red Rabbit” és una obra del dramaturg iranià Nassim Soleimanpour, que es va estrenar en el Festival Fringe d’Edimburg. Ha estat traduïda a més de una quinzena de idiomes, i s’ha pogut veure a molts llocs del món, com Londres, Edimburg, New York, Canadà,… Ara la teniu la oportunitat de poder-la veure a la sala Barts de Barcelona de la mà de Hause&Richman, la productora de Jordi Casanovas i El Terrat. Entro amb curiositat. No sé el que veuré. A dalt de l’escenari: Una taula. Dos gots d’aigua. Un ampolleta amb verí. Una escala. Un sobre tancat. Un intèrpret. Cap director. Cap assaig. Cap informació. Un requisit: un cop comenci s’arribarà fins el final. Sigui el que sigui […]

“Cosmètica de l’enemic” és l’adaptació i traducció que ha fet Pablo Ley de la novel·la “Cosmétique de l’ennemi” de l’escriptora belga Amélie Nothomb, que la podeu veure a Porta4 sota la direcció de Francesc Amaro . Tota la història passa en el vestíbul d’un aeroport. Dos protagonistes, Jérôme Angust i Textor Textel. Dos personatges magníficament interpretats pels actors Santi Margarit i David Òbia, que estan totalment entregats als seus papers en tot moment. Unes interpretacions que van “in crescendo” a mida que transcorre l’acció i que són des de un bon començament del tot creïbles. Estem davant d’un text extraordinari, construït per un únic diàleg entre dos personatges. El vocabulari és molt precís i directe. Es tracta d’un joc a […]

A partir de “La vida de Galileo” l’obra de teatre del dramaturg alemany Bertolt Brecht escrita en 1939, Carme Portaceli ha creat l’espectacle “Galileu” que es pot veure al Club Capitol . Galileu va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Fou el responsable del naixement de la ciència moderna, i va qüestionar els principis sobre els quals, fins a aquell moment havien sostingut el coneixement. Penso que «Galileu» és un muntatge molt interessant i del tot imprescindible si ens ho plantegem des del punt de vista que és un espectacle que va dirigit a un públic molt jove, més concretament a estudiants de primer d’ESO. La meva valoració és […]

“Boscos” és l’última obra que faltava de veure a Barcelona i que tanca la tetralogia “La sang de les promeses” del dramaturg canadencolibanès Wajdi Mouawad. “Boscos” juntament amb “Litoral”, “Incendis” i “Cels” és una obra contemporània que amb el temps esdevindran clàssics de la literatura universal. Tornem a estar davant d’un muntatge que t’enganxa des d’un bon començament. Boscos amaga una història terrible, èpica i tràgica. És una obra en la que s’ha d’estar molt atent per no perdre’n el fil, ja que l’acció transcorre per la vida de set generacions de dones, que va des del 1871 al 2006, d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sahara, a Luce, a Aimée i finalment a Loup, el personatge principal […]