Miquel Gascon Baz

El coreògraf TAO YE no titula les seves obres, sinó que les numera perquè creu que la dansa no pot resumir-se en poques paraules. Va crear la TAO Dance Theater, que dirigeix i que ja revolucionat el panorama de la dansa a la Xina. Des d’aleshores ha treballat arreu del món, des del Lincoln Center de Nova York fins a l’Òpera de Sydney i actualment i des del 2012 és artista emergent associat del Sadler’s Wells de Londres. Les seves peces de dansa, les crea en principi sense música, i únicament escolta la respiració dels ballarins i el soroll dels seus moviments; la composició musical s’afegeix posteriorment. A la coreografia 4,(4 cargols) quatre persones naveguen tant espais interns com externs […]

Dura, pertorbadora, destructiva …. aquests i altres qualificatius poden definir aquesta obra de Lars Norén, l’autor suec referent del teatre contemporani europeu. Un «enfant terrible» de la literatura sueca que parla sobre les estructures familiars, sobre els conflictes de les famílies com a mirall dels conflictes socials. Un text punyent i salvatge on l’odi, la violència i el sexe afloren constantment. Un pare, Manel Barceló, alcohòlic i violent i amb una incontrolable pulsió sexual. Un fill, Nao Abet, psicològicament inestable i a qui la mort de la mare, tres anys abans ha acabat de trastocar. Pare i fill són incapaços d’estimar, són dues persones que es repel·leixen amb una brutalitat que fa mal. Una relació que a mesura que avança […]

Per fi l’hem pogut veure i estem contents de fer-ho precisament al Teatre Lliure, un dels nostres Teatres públics; estem contents perquè el Lliure i la seva direcció torna a apostar per un teatre molt minoritari, però de grandíssima qualitat, i tot i saber que no atraurà potser a grans masses d’espectadors i per tant d’escassa recaptació d’entrades venudes, torni a obrir les seves sales a espectacles com aquest, que fins ara ha estat dificilíssim de poder veure a Catalunya i a l’estat espanyol. I estem feliços perquè a més a més BBBB, és potser l’espectacle que més ens ha sorprès i el que més ens ha agradat, dels que hem vist de la companyia Agrupación Señor Serrano. BBBB és […]

Irreverent, esbojarrada, divertida, hilarant, absurda, original, vertiginosa, fresca, sorprenent, burlesca, genial, excel·lent …. Aquests són només alguns dels qualificatius que hem sentit en referencia a la proposta de Gabriel Chamé Buendía sobre aquesta adaptació d’Othelo de William Shakespeare. Ara, en aquesta ocasió, a més a més dels actors que vàrem poder veure en la versió anterior (la temporada pasada), Matias Bassi i Martín López, s’incorporen dos intèrprets nous, Gabriel Beck i Elvira Gómez, el primer d’ells molt conegut aquí per la seva gran interpretació en l’espectacle “El loco y la camisa“. Oblidem-nos de les convencions i del realisme. Amb un plantejament basat en el teatre físic i gestual derivant cap al clown, els quatre actors ens mostren l’obra del dramaturg […]

Ahir per fi vàrem poder veure aquesta producció que potser és la revelació d’aquest Grec2016. Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s’han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l’aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes. Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d’Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l’encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat. Dos germans que s’han enfrontat a la vida de forma diferent i han hagut de pagar un preu per fer-ho. Unes molt bones […]