El coreògraf TAO YE no titula les seves obres, sinó que les numera perquè creu que la dansa no pot resumir-se en poques paraules.
Va crear la TAO Dance Theater, que dirigeix i que ja revolucionat el panorama de la dansa a la Xina. Des d’aleshores ha treballat arreu del món, des del Lincoln Center de Nova York fins a l’Òpera de Sydney i actualment i des del 2012 és artista emergent associat del Sadler’s Wells de Londres.
Les seves peces de dansa, les crea en principi sense música, i únicament escolta la respiració dels ballarins i el soroll dels seus moviments; la composició musical s’afegeix posteriorment.
A la coreografia 4,(4 cargols) quatre persones naveguen tant espais interns com externs en constant moviment sincronitzat. En aquesta coreografia els cossos semblen buscar-se els uns als altres mentre estan sent separats per una força invisible però consistent.
Ens ha fascinat la seva coreografia amb una sincronia absolutament perfecta, on els quatre ballarins en continuo moviment, mai s’arriben a tocar, guardant sempre la mateixa distància entre ells, com si una força estranya els tingues capturats i alhora separats entre ells …. o com si una sèrie de miralls reflectissin la imatge d’un sol ballarí, quan en realitat es tractaven de quatre persones diferents. Brutal!!!
A 5,(5 cargols) contràriament a la anterior coreografía, alguna cosa intangible manté els cossos junts en una massa indistingible, calidoscòpica. Ambdues peces estan acompanyades per la música del compositor indie – folk-rock xinès Xiao He.
Aquesta coreografia també en parla d’aquestes formes rodones, però aquesta vegada a través de 5 ballarins connectats com si es tractés d’un sol cos, com si fóssim 5 satèl·lits girant al voltant d’un planeta. En aquesta peça el ritme és molt més pausat i tranquil i contrasta moltíssim amb la coreografia anterior.
Si desitgeu llegir la crònica original, només heu de clicar AQUÍ