Miquel Gascon Baz

Flor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil. I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer. Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat […]

Ahir va ser la nit d’estrena d’una nova temporada d’aquesta producció musical, que la temporada passada va rebre el premi de la crítica del 2105 i actualment té 4 Nominacions als premis Butaca; ara es representa a l’Eixample Teatre i a la italiana, amb una nova escenografia a dos nivells, que ha resultat tot un encert i que a més a més ha permès encabir als músics dins de l’escenari, en un espai molt més reduït de l’inicialment previst, ja que es va representar al Gaudi a 4 bandes. Un repartiment de 15 intèrprets i 5 músics en directe, formen part de l’espectacle basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder, que aquí es va titular «Con faldas y a […]

Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: «Hamlet», «Els miserables«, «La cantant calba» i «El tiranicida» i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l’essencial, tant en la forma com en el contingut. Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l’artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d’agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de […]

Un text pensat per ser llegit i no pas per ser interpretat en un escenari i d’aquí la dificultat d’aquesta adaptació d’Ignacio García May, dramatitzada i dirigida per Marc Montserrat-Drukker. Aquest text va ser escrit el 1955 pel que, aleshores, era un jove reporter del diari «El Espectador» de Bogotà, Gabriel García Márquez. Va ser publicat en el diari durant 14 dies consecutius i en 1970 va ser recopilat en el llibre que ara coneixem, i publicat a Barcelona per la reconeguda Carme Balcells. Ens explica la història de Luis Alejandro Velasco, un tripulant del buc militar colombià A.R.C. Caldas, ancorat al port de Mobile, Alabama (EUA) per unes reparacions. Un 28 de febrer sarpa amb destinació a Cartagena de […]

Els espectacles de dansa que ha protagonitzat la bailaora de flamenco MARÍA PAGES, (almenys els que nosaltres hem pogut veure fins ara), tots ells… TOTS, ens han fascinat; creiem erròniament que aquell DUNAS que vàrem veure al GREC 2010, mai es podria superar… i més tard vàrem poder veure UTOPÍA i ens va passar exactament el mateix; …. i ara descobrim amb ÓYEME CON LOS OJOS, la Maria Pages encara més autèntica, ja que es mostra davant dels nostres ulls, tal com és, desproveïda del suport de la seva companyia, en un «solo» de dansa, ple de sensibilitat que ens ha deixat sense alè. La dansa la porta gairebé ella sola, excepte una petita i meravellosa col·laboració del ballarí José […]