Miquel Gascon Baz

Pol López és Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió. Entrem a la sala i trobem una gran capsa grisa, buida, plena de portes. Dos graons per accedir des de la platea, plens d’espelmes i flors que són retirades just al punt de […]

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, Don Joan, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern. I és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el «pecador» havia de rebre el càstig per les seves malifetes. Aquí no se li envia pas als inferns i el «càstig» s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat força. Ens han agradat també molt les interpretacions […]

El grup musical SPLAC, format pels germans Pau i Joan Olivé, han decidit iniciar-se en el món del teatre, creant un espectacle musical amb aquesta narració de la falsa història d’Anna Allen. L’any passat la història d’Anna Allen va commocionar el país. Es creia que l’actriu catalana havia treballat a Hollywood, al costat d’actors de fama mundial, i de cop i volta es va descobrir que tot era fals. El director ha indicat que tothom pot identificar-se amb Anna Allen i que la seva obra gira entorn de la facilitat de manipular informació a través de les xarxes socials i sobre la necessitat d’aparentar alguna cosa que no s’és. Un bon espectacle que ens ha sorprès favorablement, per la qualitat […]

Nova adaptació d’una obra d’Offenbach, La vie parisienne, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. La companyia Bratislava s’ha format amb les ganes de desenvolupar una línia diferent per a treballar el gènere musical. Vol potenciar la idea d’intèrprets actors-cantants-músics, una fórmula gairebé inexistent a casa nostra. Una coreografia magnifica, on tots sis mostren les seves habilitats en el cant i en el ball a més dels seus dots interpretatius tant de la paraula com dels instruments musicals. Una perfecta sincronització. Hem passat una bona estona. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gOj

Set personatges viatgen en una mena de vaixell a través del temps i de l’espai; són ballarins de claqué, hip-hop i percussió corporal, cantants i músics que ens fan reviure moments de la història musical del ritme occidental, amb les seves fusions i mestissatges. Una posada en escena força espectacular, amb una excel·lent il·luminació i també amb algunes projeccions al fons de l’escenari, però sobretot amb una banda sonora que ens va transmetre unes immenses ganes de posar-nos a ballar. Cinc homes i dues dones en mig d’una escenografia que es basa únicament en elements de fusta, com poden ser els palets de transport o unes simples caixes que s’utilitzen per transportar mercaderies dins dels vaixells. El ritme que transmeten […]