Malgrat que sabia que es tractava de teatre d’entreteniment, em feia especial il·lusió tornar a veure aquesta proposta 20 anys després de veure la versió inicial.
La producció teatral es basa en una sèrie d’escenes curtes, vistes des d’una òptica potser excessivament còmica, de les relacions dels professors (siguin aquests religiosos o no), amb els alumnes, a base de tabús religiosos, ordres gairebé castrenses i castics severs, per tal de «educar-los» en «los principios del espiritu nacional». També, entre riure i riure, ens mostra la crueltat dels nens, que des de ben petits s’enfronten ideològicament, depenent de la classe social en què han nascut i de la idiologia dels seus pares.
Les interpretacions són –com us podeu imaginar– totes magnífiques; s’han escollit grans noms de l’escena a Catalunya.
Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gI7