Miquel Gascon Baz

L’escenari del Teatre Victòria és molt més petit que el de la Passió d’Olesa i segurament aquesta ha estat una de les causes de replantejar-se fer una nova versió, que aquesta vegada ha dirigit Marc Angelet, escurçant considerablement la primera versió que va dirigir Joan Font. El resultat actual és molt digne, vist des del punt de vista d’espectacle teatral, ja que s’han volgut utilitzar tots els recursos que avui en dia permet aixecar una gran producció de teatre musical: bons actors, alguns excel·lents cantants i mitjans audiovisuals que en molts casos substitueixen les escenografies de cartró pedra per unes magnífiques projeccions que aporten una gran espectacularitat. Malgrat que ens ha agradat força, especialment per la seva magnífica posada en […]

Grans interpretacions de tots els actors, però una versió massa resumida que deixa en tan sols l’esquelet aquesta obra cabdal de Tennesse Williams, buidant de contingut els esplèndids diàlegs dels personatges de la versió original. Així com no ens agrada massa el «fast food» quan pensem en anar a dinar, encara ens agrada menys que se serveixi aquesta mena de «fast teatre» per fer-la més digerible al públic, al qual se’l considera poc capaç d’estar massa temps assegut en una sala de Teatre. La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el següent enllaç del blog «Voltar i Voltar»: http://wp.me/p19AHZ-gb1

Teatro del Astillero ha celebrat els vint anys d’existència l’any 2015 i és, segons ells mateixos manifesten, l’única companyia formada solament per autors de teatre. És també un espai per a la reflexió, l’assaig i la recerca de nous recursos de textualitat dramàtica. Una obra dedicada a tots els dramaturgs del món i que està inspirada en la feina dels gestors culturals, dels distribuïdors, dels productors i dels programadors. També està dedicada als polítics responsables de la precària situació cultural. Ells fan sortir a tots aquests personatges a escena amb l’única finalitat de ridiculitzar-los. Per mitjà de l’humor van denunciant d’una forma “delicada” tots els desequilibris del panorama cultural i intenten mostrar que, segur, ha d’existir un espai per les […]

LA LLISTA porta a escena un sol personatge, una dona, perfeccionista al màxim, totalment col·lapsada per una feixuga quotidianitat. Laia Marull és una dona que intenta fer compatible la seva vida familiar, el matrimoni i el que ella considera el seu deure. Es dedica a fer llistes de totes les coses que ha de fer. Un text molt proper i una interpretació de la Laia Marull que ha estat realment genial, transmeten la seva obsessió per les coses ben fetes i la seva angoixa quan l’inesperat ha trasbalsat la seva vida.Allegra Futon va ser la protagonista d’aquesta obra en la seva estrena al Canadà i ara s’ha convertit en la directora de la versió catalana. Si us bé de gust […]

Una revisió de l’obra de Shakespeare respectant el text clàssic, que els directors Marc Chornet i Raimon Molins han portat a l’actualitat.L’escenografia, la música i els mateixos personatges marquen aquesta actualització: una passarel·la de fusta, amb tres nivells d’alçada i que es desplacen conformant diferents escenaris i mostrant sota ells un canal d’aigua, amb un pes important al llarg de la representació. Ens han agradat molt les interpretacions de tots els actors. Aquesta versió de Hamlet de la Companyia Sala Atrium i projecte Ingenu, ens ha transportat a una atmosfera de bogeria i de lucidesa, de realisme i de fantasia, de llums i d’ombres, pròpies de l’obra de Shakespeare. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho […]