Miquel Gascon Baz

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps. Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat. Una parella que s’ha conegut en una discoteca. Ell es Òscar Castellví, una persona normal, un noi amb cotxe que surt de festa. Ella, Maria Hernández, aparenta que només vol follar, però en realitat se sent molt sola i vol companyia, una persona que l’abraci mentre dorm. Una noia que observa el parc des del seu llit. Mar Pawlowsky és una nena immobilitzada […]

No crec pas que es tracti d’una comèdia com he llegit en algun lloc…. per mi es tracta d’un autèntic drama, encara que a vegades Carla Torres ens porti per una estona a la comicitat, segurament per fer menys feixuc el drama d’una família on l’amor i les enveges es barregen fins al punt de ver impossible la convivència. Jo m’ho vaig passar molt bé durant la representació i al mateix temps crec que es tracta d’un text que ens fa reflexionar sobre la institució de la família i tots els seus rols, pares, fills, avis, cunyats, sogres… i com es comporten quan veuen la possibilitat d’heretar quelcom d’un familiar que està a punt d’abandonar la seva vida. La Podrida, […]

GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares. Masses coses potser i gairebé cap d’elles tractat amb la suficient seriositat; a més a més, els desenllaços de tots els mini temes, són al meu entendre molt moralistes, força decebedors i allunyats de la realitat, ja […]

CONSTRUCTIVO ens fa reflexionar sobre la utilitat de l’arquitectura de les nostres ciutats en clau d’un humor que en un principi és força primari, que fa riure de manera exagerada, però que fa pensar de debò. Un espectacle que busca la complicitat mes primària del públic, barrejant la provocació amb temes religiosos i casolans del dia a dia, com és el cas de la passió de Crist, però que tenen molt més sentit quan et pares a pensar, un cop ja has sortit de la Sala. La meva crónica sencera aqui.

Ens ho hem passat bé, ens hem divertit i fins i tot hem rigut en alguns moments; ens han sorprès com sempre, han utilitzat efectes impactants, però malauradament el resultat els hi ha sortit una mica massa boig; crec que d’aquesta trama inicial comparant els dos mons, el mitològic i l’actual, hauria pogut sortir un argument amb molt més pes dramàtic que el que ara té…. una llàstima. La posada en escena és immillorable, sorprèn i en alguns moments és força impactant, buscant en certa mesura que el públic participi del “joc” esbojarrat, que ens plantegen. La resta de la crónica aqui.