Miquel Gascon Baz

Una bona proposta de teatre de gest i mímica. Al llarg de la representació només sentirem algunes paraules en un rus que tampoc ho és, però és evident que no calen les paraules per entendre el que ens expliquen. Amb una gestualitat molt marcada i una mímica que beu de les fonts de Charles Chaplin o Jacques Tati, provoquen una serie de situacions que ens fan riure i passar una bona estona. És la primera proposta escènica de la Companyia Voltäla, que està integrada per Jordi Font, especialista en teatre físic i visual; Toni Guillemat, que prové del teatre de text; Alba Macfalane i Helena Torres, les dues graduades en escenografia. La interpretació dels dos actors és molt bona. Interpreten […]

Nova adaptació d’una obra d’Offenbach, La vie parisienne, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. La companyia Bratislava s’ha format amb les ganes de desenvolupar una línia diferent per a treballar el gènere musical. Vol potenciar la idea d’intèrprets actors-cantants-músics, una fórmula gairebé inexistent a casa nostra. Una coreografia magnifica, on tots sis mostren les seves habilitats en el cant i en el ball a més dels seus dots interpretatius tant de la paraula com dels instruments musicals. Una perfecta sincronització. Hem passat una bona estona. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gOj

Malgrat que sabia que es tractava de teatre d’entreteniment, em feia especial il·lusió tornar a veure aquesta proposta 20 anys després de veure la versió inicial. La producció teatral es basa en una sèrie d’escenes curtes, vistes des d’una òptica potser excessivament còmica, de les relacions dels professors (siguin aquests religiosos o no), amb els alumnes, a base de tabús religiosos, ordres gairebé castrenses i castics severs, per tal de «educar-los» en «los principios del espiritu nacional». També, entre riure i riure, ens mostra la crueltat dels nens, que des de ben petits s’enfronten ideològicament, depenent de la classe social en què han nascut i de la idiologia dels seus pares. Les interpretacions són –com us podeu imaginar– totes magnífiques; […]

Per dos cavalls negres i partint d’una anècdota aparentment intranscendent, Kohlhaas desencadenarà una revolució obsessiva contra el poder i la injustícia. Perd els papers i no dubta en sacrificar la seva vida i la de la seva família en pro de la justícia. Estem davant d’un documental escènic, que combina narració en present, escenes dramatitzades i la realització d’un documental en directe que es veu enriquit per la incorporació d’entrevistes realitzades a professionals que han llegit el llibre i donen la seva opinió sobre el personatge. Una proposta arriscada i una posada en escena que permet mantenir la distància necessària entre la ficció i la realitat. Unes interpretacions que ens han agradat molt i ens han fet gaudir i sentir […]

Vint-i-quatre intèrprets, entre actors i músics, ens han presentat aquesta obra mestra del Segle d’Or espanyol i de la dramatúrgia universal de tots els temps. La Compañía Nacional de Teatro Clásico sota la direcció de Helena Pimenta. Carmelo Gómez és un magnífic Alcalde de Zalamea, amb una dicció molt clara i una forma de parlar en vers que no carrega, Joaquín Notario és també un esplèndid Lope de Figueroa amb qui Pedro Crespo estableix un debat dialèctic entre jurament i jurament. També ens ha agradat molt Nuria Gallardo, la filla que ens ha semblat molt convincent en el seu paper. Estem parlant d’un text escrit en el segle XVII i no podem deixar de pensar que els temes que tracta […]