Miquel Gascon Baz

Circus Klezmer és un espectacle que es va estrenar a Barcelona l’any 2004 i ara, dotze anys després i amb mes de 500 representacions, es vol acomiadar a la mateixa ciutat on va començar després d’haver-se convertit en el muntatge de circ contemporani català més vist arreu del món, a França, a Itàlia, a Suïssa, a Noruega, al Regne Unit, a Israel, al Japó ….. És un espectacle inspirat en els sons alegres de la música dels jueus del centre d’Europa i en les pintures de colors vius de Marc Chagall. És difícil destacar un element per sobre dels altres perquè l’espectacle és la fusió de la comicitat, la força interpretativa, el moviment, la música i els exercicis circenses, malgrat […]

Aquesta és la tercera proposta de la companyia italiana Motus en el marc del Festival Grec. Coneguts per fer servir la música, el vídeo i la paraula per plantejar qüestions polítiques, ens presenten aquesta vegada una peça per a una sola actriu. Sílvia Calderoni és l’única intèrpret d’aquest muntatge, un ésser androgin que es pregunta sobre les barreres entre gèneres i com a la societat ens atrevim a conceptuar-los com a «monstres». Un espectacle que barreja de ficció i de realitat basada en la biografia de l’actriu. Podem dir que és una proposta que de forma general ens ha agradat i realment ens fa pensar en estereotips i prejudicis. L’actriu s’entrega totalment en una performance on balla, actua i parla […]

Amb moltes ganes ens vam apropar a la Seca per tal de veure aquesta nova proposta del «duet» Jordi Oriol i Xavier Albertí. El rètol de localitats exhaurides i la llista d’espera confirmaven les expectatives generades. Espectacular posada en escena que, encara que ja sabíem que a l’escenari de la Seca també plovia, ens va sorprendre per la intensitat de la pluja i sobretot pel piano-piscina-banyera. Una personal reescriptura de Jordi Oriol, centrada en dos dels personatges de l’obra de Shakespeare… Caliban i Ariel. Caliban ha après a posar paraules al seu turment, que s’ha infectat d’aquesta plaga que és la llengua, que sols li serveix per evocar el món que l’ha traït; un univers empestat. Hem de reconèixer que […]

Ahir per fi vàrem poder veure aquesta producció que potser és la revelació d’aquest Grec2016. Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s’han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l’aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes. Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d’Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l’encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat. Dos germans que s’han enfrontat a la vida de forma diferent i han hagut de pagar un preu per fer-ho. Unes molt bones […]

Aquest espectacle va ser un dels que primer vaig escollir en sortir la programació del Festival Grec2016 i és que en veure que es tractava d’una estrena «coproducció internacional» en la que el mateix Festival Grec s’involucrava, vaig confiar plenament en l’equip de programació del Festival. Novament aquesta confiança es va veure esgarrada per segon cop en una «coproducció internacional», primer va ser amb «Oficina per una vida postidèntica»» el passat dia 5 de juliol… i ara santornemi…. una altra decepció gegantina amb aquesta VISIÓ ARDENT…. tan gran, que en acabar la primera part, l’Imma i jo … camesajudeume, vàrem fugir novament del Mercat de les Flors. No sabem pas si en aquesta enorme decepció dels primers 80 minuts que […]