Miquel Gascon Baz

Encetem la temporada amb un espectacle que ens ha agradat força, malgrat que no es tracta de teatre de text i gairebé durant la seva representació no s’utilitzen les paraules. CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, és «Teatre físic», amb una barreja de mim, moviment coreogràfic (que segurament per molts no arribarà a ser considerat com a dansa) i música en directe. Vam descobrir a Mai Rojas al juny del 2015 en una sessió doble de «Teatre de Gest» a la Sala Fènix; varen poder veure llavors «El Viaje» i «La Leyenda del Fauno» i els dos espectacles ens van fascinar, per la seva extraordinària bellesa poètica, el seu vestuari, fantasia i sobretot per la gran interpretació de mim de Mai. […]

Malgrat que érem coneixedors que es tractava d’una proposta de Circ, creiem erròniament que potser era molt més innovadora en les seves formes i no ha estat així; hem vist en aquest espectacle un circ massa tradicional amb números d’equilibri, salts, tombarelles, acrobàcia, malabars … cap novetat a excepció de l’espectacular escenografia a base de «Guadues», un gènere de plantes de canyes de bambú gegants, conegudes també com a «bambú americà». Malauradament no té res a veure amb l’espectacle PALS que el mateix Leandro Mendoza ens va portar la temporada passada al Grec i que va tenir força èxit; en aquest cas no es tractava d’aquella companyia argentina «Buenos Aires Polo Circo», sinó una companyia equatoriana de Guayaquil, la del […]

+45 ha estar tota una sorpresa ja que ens va agradar molt… un espectacle de dansa que ja s’havia pogut veure en temporada al Mercat de les Flors, al mes d’abril quan es va poder veure la premier i que nosaltres ens vàrem perdre. Després aquesta peça ha fet gira entre els municipis que han participat en el procés de creació: Mataró, Olot, Girona i Sant Boi. Sembla que és molt possible que a partir d’ara es pugui arribar a fer una gira internacional d’aquest espectacle. +45 és un projecte de Sebastián García Ferro en el qual participen, com a intèrprets, sis ballarins experimentats d’entre 45 i 65 anys i 40 intèrprets no professionals d’edats similars. Es tracta d’una peça […]

Ahir vàrem poder gaudir d’un espectacle difícil de poder ser explicat per escrit, perquè és totalment eclèctic, diferent de tot el que hem pogut veure fins ara; potser està situat entre el Teatre, la performance i la participació voluntària del públic. El protagonista és en Juan Domínguez, un val·lisoletà que ara viu a Berlín, on fa pocs dies acaba de presentar aquesta proposta que protagonitza i dirigeix, amb la col·laboració de la seva parella. Juan, davant nostre assegut a una cadira i molt a prop d’ell un ordinador portàtil que utilitza una mica com si es tractés d’un faristol, per poder seguir un guió del que vol desenvolupar…. el sentim molt proper i ens adonem que li agradaria que els […]

Malauradament ens va decebre, perquè en general ens hem avorrit força, malgrat que reconeixem la gran dificultat tècnica de poder sincronitzar la música d’una orquestra en directe amb la projecció d’una pel·lícula (que no pot parar la seva projecció) i amb els moviments dels actors- cantants, interpretant sobre el fons d’una pantalla plana de cinema, sense la perspectiva que tenen els espectadors a la Sala. Hem vist moltes versions d’aquesta òpera còmica i potser aquesta és la que menys ens ha agradat; la raó l’atribuïm potser a què la trobem massa estàtica, pel fet que els cantants són «penjats» i lligats amb arnesos, tot apareixen al mig de la pantalla quan uns mecanismes giratoris els deixen a la vista; malgrat […]