Miquel Gascon Baz

L’espectacle consta de tres parts molt diferenciades, a la primera part un vestit vermell, rígid i encotillador limita l’evolució de la ballarina per l’escenari al mateix temps que investeix el moviment d’una gran bellesa plàstica, un escenari molt fosc fa ressaltar la vermellor del vestit. L’acompanyen, a la guitarra José Sànchez i el cantaor Alberto García. A la segona part, una enorme capsa de vidre amb un mirall interior es converteix en el petit escenari on canten i ballen. La guitarra i la veu estan encaixonades i esmorteïdes, i el moviment de la ballarina limitat per l’espai reduït on ha d’evolucionar. L’espai es va omplint de baf i els músics són expulsats de l’interior on només resta ella, que sembla […]

Aquest ESPLENDOR, és de les ultimes propostes que vàrem comprar ja un cop estrenada al Teatre Romea… i va anar d’un pèl, perquè el mateix dia al cap de poques hores, vàrem començar a rebre imputs «negatius» de les xarxes socials i dels blogs que parlen de Teatre. Quatre dones estan tancades dins d’una sala del que sembla un palau residencial d’un president d’un estat de l’est d’Europa, un estat que no sabem quin és exactament; el que si sabem, és que actualment està sotmès a una dictadura; elles estan esperant que arribi el president per tal de què una periodista li pugui fer una entrevista important, ja que sembla que està a punt de produir-se una revolta. La periodista […]

La Sala Flyhard acaba la temporada amb un text de Llàtzer Garcia inspirat en tres relats de tres autors de literatura de ciència-ficció: Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont. L’última nit del món comença amb el relat de Charles Beaumont «Shadow Play» que s’endinsa en la temàtica dels somnis o millor dit dels mals somnis. La frontera entre la realitat i la ficció, on el somni és més real que la mateixa realitat. El segon relat és el basat en «El hombre de las fiestas» de Richard Matheson que ens parla de l’enfrontament al dolor i l’angoixa que ens produeix la mort d’una persona estimada, d’una persona coneguda o d’una persona desconeguda. De com ens estem tornant d’insensibles a […]

Diumenge passat tornem a fer sessió doble i tot surtin de la Sala Atrium ens dirigim al Mercat de les Flors per veure una nova proposta de Dansa d’una Companya francesa, que ja la darrera temporada del Grec, amb aquell espectacle anomenat CINÉMATIQUE, ja ens va agradar molt. Aquesta Companyia de dansa creada l’any 2.011, està formada per Adrien Mondot, artista pluridisciplinari i informàtic, que crea els espectacles a partir de les interaccions entre els números, la dansa i la música i amb Claire Bardaine, artista, dissenyadora gràfica i escenògrafa. Potser no és ni de lluny l’espectacle de dansa «millor» d’aquest Festival Grec, ni pel nombre de ballarins (solament tres), ni per la dificultat tècnica de la seva dansa, però […]

Diumenge 10 de juliol vam aconseguir encabir aquesta proposta dins de la nostra agenda «plagada de Grecs». Hagués estat una llàstima, que no l’haguéssim pogut veure perquè ens va deixar absolutament aclaparats, tant pel text, com per la posada en escena com per les magnífiques interpretacions dels nou intèrprets. Estem davant d’una proposta que ens parla de la guerra dels Balcans i ens la mostra amb diferents històries que tenen lloc davant nostra al mateix temps. Partint d’un fet real, el testimoni gravat d’un franctirador que explicava d’una manera freda la seva actuació en el conflicte, l’autora (Begoña Moral) construeix un personatge, magníficament interpretat per Guillem Motos, i al seu voltant, la resta d’històries. També vol ser una crítica a […]