Miquel Gascon Baz

Una obra de Stefano Massini, el mateix autor que ens va oferir els textos de “Crec en un sol Déu” i “Dona no reeducable”que hem pogut veure al Lliure aquesta mateixa temporada. En aquest cas ens explica la història de Lehman Brothers, el banc d’inversió nord-americà que va desfermar la crisi econòmica més gran dels últims anys. L’obra original constava de tres parts: «Tres Germans», «Pares i fills» i «L’immortal», i tenia una durada de set hores. Roberto Romei ha reduït l’obra a menys de la meitat del temps i l’ha aixecat amb sis actors que eren tretze en el text de Massini. Un treball d’interpretació brutal. La història de la nissaga es presenta a través de la narració, els […]

L’espectacle consta de tres parts molt diferenciades, a la primera part un vestit vermell, rígid i encotillador limita l’evolució de la ballarina per l’escenari al mateix temps que investeix el moviment d’una gran bellesa plàstica, un escenari molt fosc fa ressaltar la vermellor del vestit. L’acompanyen, a la guitarra José Sànchez i el cantaor Alberto García. A la segona part, una enorme capsa de vidre amb un mirall interior es converteix en el petit escenari on canten i ballen. La guitarra i la veu estan encaixonades i esmorteïdes, i el moviment de la ballarina limitat per l’espai reduït on ha d’evolucionar. L’espai es va omplint de baf i els músics són expulsats de l’interior on només resta ella, que sembla […]

Aquest ESPLENDOR, és de les ultimes propostes que vàrem comprar ja un cop estrenada al Teatre Romea… i va anar d’un pèl, perquè el mateix dia al cap de poques hores, vàrem començar a rebre imputs «negatius» de les xarxes socials i dels blogs que parlen de Teatre. Quatre dones estan tancades dins d’una sala del que sembla un palau residencial d’un president d’un estat de l’est d’Europa, un estat que no sabem quin és exactament; el que si sabem, és que actualment està sotmès a una dictadura; elles estan esperant que arribi el president per tal de què una periodista li pugui fer una entrevista important, ja que sembla que està a punt de produir-se una revolta. La periodista […]

La Sala Flyhard acaba la temporada amb un text de Llàtzer Garcia inspirat en tres relats de tres autors de literatura de ciència-ficció: Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont. L’última nit del món comença amb el relat de Charles Beaumont «Shadow Play» que s’endinsa en la temàtica dels somnis o millor dit dels mals somnis. La frontera entre la realitat i la ficció, on el somni és més real que la mateixa realitat. El segon relat és el basat en «El hombre de las fiestas» de Richard Matheson que ens parla de l’enfrontament al dolor i l’angoixa que ens produeix la mort d’una persona estimada, d’una persona coneguda o d’una persona desconeguda. De com ens estem tornant d’insensibles a […]

Diumenge passat tornem a fer sessió doble i tot surtin de la Sala Atrium ens dirigim al Mercat de les Flors per veure una nova proposta de Dansa d’una Companya francesa, que ja la darrera temporada del Grec, amb aquell espectacle anomenat CINÉMATIQUE, ja ens va agradar molt. Aquesta Companyia de dansa creada l’any 2.011, està formada per Adrien Mondot, artista pluridisciplinari i informàtic, que crea els espectacles a partir de les interaccions entre els números, la dansa i la música i amb Claire Bardaine, artista, dissenyadora gràfica i escenògrafa. Potser no és ni de lluny l’espectacle de dansa «millor» d’aquest Festival Grec, ni pel nombre de ballarins (solament tres), ni per la dificultat tècnica de la seva dansa, però […]