Amb moltes ganes ens vam apropar a la Seca per tal de veure aquesta nova proposta del «duet» Jordi Oriol i Xavier Albertí. El rètol de localitats exhaurides i la llista d’espera confirmaven les expectatives generades.
Espectacular posada en escena que, encara que ja sabíem que a l’escenari de la Seca també plovia, ens va sorprendre per la intensitat de la pluja i sobretot pel piano-piscina-banyera.
Una personal reescriptura de Jordi Oriol, centrada en dos dels personatges de l’obra de Shakespeare… Caliban i Ariel. Caliban ha après a posar paraules al seu turment, que s’ha infectat d’aquesta plaga que és la llengua, que sols li serveix per evocar el món que l’ha traït; un univers empestat.
Hem de reconèixer que ens vam perdre bastant intentant trobar o seguir un fil argumental i vam acabar deixant que la poesia i la plasticitat ens fessin oblidar d’intentar entendre tot el què es deia.
Pensem que la força i l’èxit d’aquesta proposta és més per la posada en escena, per la plàstica i la bellesa de les imatges que veiem dalt de l’escenari, que no per les paraules, ja que en molts moments el text esdevé quasi incomprensible i difícil de seguir, sense una lectura prèvia. Però veure a Jordi Oriol banyar-se en un piano és màgic i irrepetible. Carles Pedragosa és l’actor i pianista que lluita amb els sons guturals que la seva gola vol emetre i que ell no controla.
Vam acabar atrapats en un espectacle visualment perfecte amb unes interpretacions brutals de tots dos, que, a banda d’acabar xops han d’acabar literalment desfonats. Aplaudiments, com la pluja, a dojo.
Si voleu veure la valoració sencera, cliqueu AQUÍ.