Miquel Gascon Baz

Irreverent, esbojarrada, divertida, hilarant, absurda, original, vertiginosa, fresca, sorprenent, burlesca, genial, excel·lent …. Aquests són només alguns dels qualificatius que hem sentit en referencia a la proposta de Gabriel Chamé Buendía sobre aquesta adaptació d’Othelo de William Shakespeare. Ara, en aquesta ocasió, a més a més dels actors que vàrem poder veure en la versió anterior (la temporada pasada), Matias Bassi i Martín López, s’incorporen dos intèrprets nous, Gabriel Beck i Elvira Gómez, el primer d’ells molt conegut aquí per la seva gran interpretació en l’espectacle “El loco y la camisa“. Oblidem-nos de les convencions i del realisme. Amb un plantejament basat en el teatre físic i gestual derivant cap al clown, els quatre actors ens mostren l’obra del dramaturg […]

Creació col·lectiva d’Iván Morales i els alumnes Joves III d’Estudi Laura Jou a partir del text de Shakespeare. A la sala una nerviosa noia «pija» (magnífica Alba Encabo) està pendent de tot, de les cadires, dels papers, de les ampolles d’aigua, … entra i surt incapaç d’estar quieta. És la promotora d’un projecte teatral que finança el seu pare i que li ha donat la possibilitat de contractar en el mateix projecte als actors i actrius que ella admira. La gran directora argentina Deisy Portaluppi (Roser Vilajosana) espera amb ella l’arribada de l’extens planter d’actors que han d’aixecar aquesta versió de Shakespeare. Avui es coneixen i faran la primera lectura del text. Els actors parlen diferents idiomes, italià, castellà, anglès […]

En principi no teníem previst veure-la. Els comentaris en el grup de Facebook «Teatre, l’opinió dels espectadors», ens va fer decidir a comprar les entrades. I podem dir que ha estat una sorpresa i una confirmació dels comentaris positius que havíem llegit. Pensem que no es tracta d’una comèdia si bé és cert que el text conté gags que ens han fet riure, però creiem que són uns gags molt encertats i en el moment just per tal d’anar suavitzant el drama que en realitat estem veient. Un text escrit a quatre mans per Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez i dirigit pel primer. D’una banda ens parlen de l’egoisme dels fills que fan servir els avis com a cangurs […]

Aquest passat dimecres 7 de setembre va ser nit d’estrena de temporada a La Seca Espai Brossa, i ho va ser amb una obra estrenada l’any 2007 a Madrid, que va tancar un cicle amb més de 250 representacions i un munt de premis. Ara, aquesta proposta està dirigida per José Sánchez Orosa i la protagonitza la companyia Anònima. Un conte que ens parla d’algú decent en un món indecent, de la tenacitat enfront de la impaciència, de l’idealisme enfront del pragmatisme. García (Joan Sureda), és un personatge gris i anònim que decideix lluitar fins a les últimes conseqüències per recuperar uns cèntims de més que li ha cobrat una companyia telefònica. A partir d’aquí, cinc dels sis actors interpreten […]

El Col·lectiu la Santa ens presenta aquest projecte de la dramaturga Laura Mihon dirigit per Àurea Márquez, una actriu a la qual admirem i que ens ha sorprès molt gratament amb aquesta estrena com a directora. Tres històries que ens plantegen el mateix dilema, quin és el rumb que hem de donar a les nostres vides ? Quin camí hem de prendre per intentar que la nostra vida valgui la pena ? Ens hem de conformar amb només «respirar» i deixar passar els dies? Hem de lluitar per canviar quelcom ? Hem de perseguir els somnis ? Les tres històries estan interpretades pels tres actors que realitzen uns canvis de registre realment admirables i que amb pocs elements de vestuari […]