Miquel Gascon Baz

Aquesta proposta és la que jo particularment més desitjava veure, de les nou a les que vàrem poder assistir en aquesta edició del TNT, i és que tenia veritables ganes de veure a la meva amiga «Semo» actuant de nou, després de no fer-ho en aquests 12 darrers anys. Semolina Tomic, és la directora artística i la fundadora de l’actual Antic Teatre. Un cop de puny, directament al cor i a l’estómac. Quan entrem a la Sala, gairebé vaig haver de saltar per sobre de la Semo, que estava de bocaterrosa al terra de l’espai escènic i em vaig trobar amb la graderia plena de guitarres elèctriques…. no sabia que fer, si asseure a terra o fer-ho en el petit […]

Va ser un dels espectacles que vaig escollir del Festival TNT, perquè fa uns anys i dins de RADICALS, vaig poder assistir a un espectacle, «FINGIR» on participava David Franch, que em va impactar força, precisament per saber integrar als espectadors dins de la seva proposta. En aquesta ocasió potser no em va arribar amb la mateixa intensitat aquelles bones vibracions que desprenia aquell espectacle, malgrat que van haver moments molt reeixits, que ens van mostrar els petits i grans plaers de les coses senzilles….. el fet de trepitjar suaument amb la punta dels dits del peu una estora, el sentir i veure com es belluguen els teus cabells amb l’ajuda d’aire forçat d’uns ventiladors, les carícies d’una altra persona sobre la teva pell…. […]

Rodrigo García experimenta en la recerca d’un llenguatge personal i prova constantment de superar les formes de teatre tradicional. El seu enfocament es basa en canviar el text en favor d’una escena poètica que completa amb actors, imatges, materials lleugers i música. Des de la dècada del 2000, fa una denúncia explícita de les societats occidentals. A 4, la història tracta d’una acumulació de campanes, de caps de coiots, de moviments en roba plena de sabó, de tocadiscs que toquen la quarta simfonia de Beethoven, de galls, de nenes de 9 anys, d’una mica de literatura, de cucs atrapats per plantes carnívores, de samurais, de partits de tennis contra una pintura de Courbet, de dibuixos animats, de reflexions sobre el doggy style, […]

Es tracta d’un projecte escènic audiovisual viu, proper a un poema documental, que utilitza la videocreació per indagar en la relació entre el desert d’Atacama, el més antic i àrid del món, i els cossos que l’habiten. Un desert tan immens com les barbàries que hi han succeït. L’espectacle parla dels habitants que van sobreviure a les contínues atrocitats perpetrades en aquesta àrea geogràfica i que, lluny de fugir, van decidir quedar-se i fer del desert el seu últim refugi possible. Un espectacle que visualment esta molt aconseguit, ja que s’acosta al teatre d’objectes amb una narració que em va semblar molt potent, malgrat que també molt desconeguda i allunyada del nostre entorn. Em va impactar molt la història que […]

La Lluna i la Marta són l’Anna, i l’Anna ha perdut la seva mare per una malaltia diagnosticada tan sols cinc mesos abans de la seva mort. L’Anna no ha tingut prou temps per fer-se a la idea i la mort de la mare la deixa fora de joc i l’obliga a iniciar el procés de dol. L’Anna es veurà obligada a passar per les cinc fases que formen part del dol: La negació, La ira, La depressió, La negociació i L’acceptació. Les dues actrius interpreten el mateix personatge i tots els altres personatges que intervenen a l’obra. Es van intercanviant els papers, al mig de les escenes d’una manera continuada, amb una agilitat en el canvi de registre realment […]