La Lluna i la Marta són l’Anna, i l’Anna ha perdut la seva mare per una malaltia diagnosticada tan sols cinc mesos abans de la seva mort. L’Anna no ha tingut prou temps per fer-se a la idea i la mort de la mare la deixa fora de joc i l’obliga a iniciar el procés de dol.
L’Anna es veurà obligada a passar per les cinc fases que formen part del dol: La negació, La ira, La depressió, La negociació i L’acceptació.
Les dues actrius interpreten el mateix personatge i tots els altres personatges que intervenen a l’obra. Es van intercanviant els papers, al mig de les escenes d’una manera continuada, amb una agilitat en el canvi de registre realment sorprenent. Plantejat per la directora com un recurs escènic que, permet distanciar les actrius del personatge i aporta un ritme enriquidor davant d’un fet tan dur com la pèrdua d’un ésser estimat.
Un text dramàtic que incorpora música, teatre, dansa i vídeo, amb punts de comicitat que trenquen amb la duresa del tema. Unes interpretacions esplèndides que ens han aconseguit commoure. Una obra feta de pinzellades sobre sentiments, sobre emocions, sobre sensacions que tots hem patit en algun moment de la nostra vida quan la mort sobtada d’una persona estimada ens estaborneix.
Molt recomanable.
La meva valoració cargolaire: 3 cargols i mig
Si desitgeu veure la crònica sencera només heu de clicar AQUÍ