Miquel Gascon Baz

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un «monstre» dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta. Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així […]

Dins de la programació encabida en l’apartat de «Teatre/Cabaret» que ha presentat aquesta temporada El Maldà, aquest era l’únic que ens quedava per veure després de CLOSE TO LIZA i QUE FUE DE ANDRES VILLARROSA ?. MRS. BROWNIE neix d’un treball conjunt de la companyia Teatre Nu (creada en 1991) i Laura Guiteras, interessats, els primers, en donar els primers passos en el teatre musical, i interessada, la Laura, en treballar en el món de les titelles, un món que la companyia domina. D’aquesta coincidència d’interessos, neix l’espectacle que varem pogut gaudir ahir a la petita Sala de El Maldà. En Mrs. Brownie el llenguatge actoral, la manipulació d’objectes i la cançó es combinen a través dels tres protagonistes: Mrs. […]

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster. Una proposta de gènere dramàtic plena d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills. Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills que es converteixen, […]

Un text de Neil Simon, i una de les seves obres més representades arreu del món, i que ha estat traduïda al català per Josep Minguell que és també el director i un dels intèrprets de la proposta. El títol original és «The Sunshine Boys«, que fa referencia al duo còmic creat i format per Al Lewis i Oliver Clark (Al i Oli…), i que va omplir teatres al llarg de 35 anys. Onze anys després de la seva ruptura, reben una oferta d’una cadena de televisió per fer una única gal·la recordant els seus espectacles. Com van acabar barallats, el seu retrobament farà saltar totes les alertes per tal que la gravació pugui arribar a bon port. Situacions inversemblants […]

Quasi ens perdem aquesta proposta i haguera estat una llastima perquè ha suposat una grata sorpresa. Tres personatges, dues històries, realitat i ficció. Teatre dins del teatre. Una sala d’assaig i dues actrius (Asunción Sanz i Celia Vioque) assajant una escena del drama històric que han d’estrenar en uns dies. El director (Moncho Sánchez-Diezma) fa acotacions i comenten de demanar a l’escriptor canvis en els diàlegs. Vestuari i escenografia encara a mig muntar. Les actrius no estan gaire d’acord en la forma d’encarar una escena. A la ficció són mare i filla i acaben de matar a l’home que les tenia esclavitzades i s’anava al llit amb les dues. Però les dues actrius són també mare i filla en la […]