Quasi ens perdem aquesta proposta i haguera estat una llastima perquè ha suposat una grata sorpresa.
Tres personatges, dues històries, realitat i ficció. Teatre dins del teatre.
Una sala d’assaig i dues actrius (Asunción Sanz i Celia Vioque) assajant una escena del drama històric que han d’estrenar en uns dies. El director (Moncho Sánchez-Diezma) fa acotacions i comenten de demanar a l’escriptor canvis en els diàlegs. Vestuari i escenografia encara a mig muntar. Les actrius no estan gaire d’acord en la forma d’encarar una escena. A la ficció són mare i filla i acaben de matar a l’home que les tenia esclavitzades i s’anava al llit amb les dues.
Però les dues actrius són també mare i filla en la vida real i competeixen per un paper en una pel·lícula. La mare no pot suportar que la seva filla acabi sent més reconeguda que ella, que és una gran actriu, una de les millors. A la vida real també competeixen per un mateix home, el director de la proposta teatral que estàn preparant.
Una peça que és un joc de miralls on acabes dubtant del que és real i el que és representació, un triangle amorós carregat de conflictes amb un text que ens ajuda o ens confon barrejant de forma continuada la realitat i la ficció.
Un text en què l’autor, Ignasi Vidal, vol rendir homenatge al món del teatre mostrant al públic les dificultats amb què es poden trobar per estrenar una proposta, els problemes econòmics derivats de la producció o el divisme d’alguns professionals.
Una proposta que ens ha sorprès i ens ha agradat força, amb una posada en escena que ens deixa veure una mica els rerefons d’uns assajos i unes interpretacions prou convincents amb la dificultat que comporta interpretar dos personatges en dos històries que es desenvolupen paral·lelament.
Si voleu llegir la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ