Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.
Una proposta de gènere dramàtic plena d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills.
Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l’eix vertebral de les nostres vides.
A la pantalla un hàmster que dóna voltes i voltes, incansable, a la seva roda, i que nosaltres contemplem embadalits.
Una proposta que ens vol fer reflexionar sobre les pors a les obligacions socials que ens ofeguen i obliguen a prendre decisions que segurament no prendríem, i que només prenem «perquè toca».
Un text amb moltes capes i molts punts de reflexió. Encomiable poder veure sis persones dalt de l’escenari amb la il·lusió i les ganes d’aquesta jove companyia. Molt destacable el gir de la comèdia al drama en el monòleg final.
Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ