Lluís Mayench Pierre

El Marquès de Sade s’amaga en cadascuna de les mirades, de les accions i dels silencis de l’obra. Les actrius passegen còmodament pel genial text de Yukio Mishima que és capaç de fer riure, d’emocionar i fins i tot escandalitzar (això sí, sempre d’una manera molt mesurada). El teatre akadèmia ens presenta una obra de petit format, amb una escenografia senzilla que no acaba d’estar ben aprofitada però que projecta les actrius cap al públic on tindrem l’oportunitat de sentir-les vibrar, bategar, respirar, plorar… en definitiva: viure l’obra. I és que cal destacar el treball de les actrius. Muntsa Alcañiz fa un paper finíssim i ple de matisos interpretant la sogra del marquès, Agnès Romeu troba el punt just en […]

Quan surts del teatre i pots anar a un bar i estar parlant de tot el que has vist i sentit fins que et fan fora és quan realment te n’adones del gran potencial que amaga l’obra. I no és una obra fàcil ni amable. L’encert ha estat deixar aquest text críptic en mans de Lluís Homar i Josep Maria Pou els quals l’interpreten amb una força escènica que t’atrapa en tot moment (fins i tot quan narrativament vas perdut). Té rèpliques capaces de tallar l’aire, frases que et fan aguantar la respiració i d’altres que et deixen anar un somriure. Deixeu-vos emportar per l’obra. Entreu dins del seu joc i la gaudireu. Hi ha molts motius per veure-la: Pinter, […]

T de teatre fa 25 anys i ho celebren amb una obra plena d’històries properes, elaborades i ben executades tant escènicament com interpretativament. La veterana companyia d’actrius ha caminat molt des d’aquells Petits contes misògins i Homes! que molts encara guardem a la memòria. Progressivament ha anat passant del teatre més despullat i directe a un de molt més sofisticat i televisiu sense perdre mai el seu segell. L’obra ens mostra la vida adulta de quatre dones que s’enfronten a situacions noves per les quals ningú les havia preparat. Aquests fragments de vida tenen com a leit motiv el «viure fa mal» però sense perdre mai el sentit de l’humor. Les històries es relacionen tangencialment entre si oferint una clara […]

Amors i Humors és una cita musical i literària pels amants de Shakespeare i Cervantes. Imprescindible per aquells que busquin aproximar-se als dos genis d’una manera engrescadora i per aquells que ja els coneixen i volen gaudir-los des d’una altra perspectiva. L’obra es trena a partir de tres eixos: La música de l’època dels autors, escenes representades de les seves obres més conegudes i una part didàctica que fa ponts entre ells i amb l’actualitat. On més excel·leix és en els dos primers eixos. La bona tria de cançons i textos i la subtilesa i la tècnica amb què són interpretats t’atrapen des d’un primer moment (gran treball de Pep Planas). En canvi, la dramatúrgia que serveix de fil conductor […]

Tot el que faci flaire de Verdaguer m’enamora. Ho reconec i he de dir que sóc força fan d’Obeses així que m’és difícil cercar una imparcialitat a l’hora de recomanar aquesta obra que, per a mi, ha estat com un gran regal inesperat. Malgrat que hi ha un molt bon treball dramatúrgic en la selecció i composició del text (intercalant grans clàssics com el Sum Vermis i fragments del Cant de Gentil amb d’altres menys coneguts) , l’estructura general de la peça queda una mica fluixa. L’argument de «noi coneix a noia» està servit sense massa guarnició i amb la sensació d’haver estat reescalfat massa vegades. En canvi, l’enfrontament entre els dos Verdaguers, el jove i el vell, té gust […]