Josep Maria Ribaudí i Martí

… al sortir del teatre, tots menys jo que ja estic retirat, eren autònoms. O sigui que l’obra era en conya, però… Autónomos El Musical, és una peça feta entre col·legues que ens parla de la crisi recent, la falsa recuperació i baixada dels índex d’atur a base de que tot «cristo» menys els polítics, cardenals i bisbes s’han hagut de fer autònoms. Gràcies. Pràcticament sense escenografia i amb l’ajut impagable del pianista Joan Berenguer, Andru Rami i Álex Martínez Vidal, col·legues a la vida real, han muntat un pollastre divertit en calu de conya. Un encert les projeccions d’un telenotícies que feia de contrapunt a les situacions esbojarrades d’aquest parell de monstres. Només en sessions semigolfes (22:00) cada dissabte […]

… les protagonistes d’aquesta obra, una mena de falsa comèdia costumista; el to de veu exagerat, la forma de moure’s com si els hi fessin mal els peus caminant de puntetes, movent els braços fent «aspavientos», i quan s’han posat a cantar i ballar cuplets com el babilonia que mareo, m’ha caigut un per cada camal fins a quasi passaf vergonya. Em sap greu, però a l’entreacte he tocat el dos.       Crítica completa »  http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/2017/03/la-senyora-florentina-i-el-seu-amor.html

Sí, una autèntica filla de puta, però el títol és Filla Del Seu Pare, obra a partir de Hedda Gabler d’Ibsen. L’adaptació és d’Aleix Aguilà, que ha passat la tisora i ha deixat la peça amb els tres protagonistes: la Hedda, el seu marit Jorgen i l’amic Ejlert, però jo no hi he trobat a faltar res més. perquè l’adaptador ha sigut hàbil, l’ha traslladat a l’època actual i ho ha sabut lligar. S’ha permès una llicència, mantenir que del segon llibre d’Ejlert no n’hi havia còpia i era un manuscrit. Tot i així, a mi no m’ha molestat. Escenografia bona, il·luminació espectacular i actuacions molt ben travades, i amb tot això el resultat ha estat excel·lent, segons el meu […]

Sí, els feixistes, els que es caguen de por davant un bon poeta que connecta amb el poble, els amics dels que encara estan al Gogierno de España. Ho deixo que m’estic emprenyant al parlar de García Lorca. Aquesta Yerma que es fa al Teatre Akadèmia està molt afinada, començant per l’espai dissenyat per Laura Clos «Closca», passant per la il·luminació de David Bofarull i acabant per la direcció de marc Chornet i l’adaptació del mateix Chornet i Anna M. Ricart. De prota en fa l’Alba José que està impressionant, recita amb desimboltura el text i amb el cos expressa tot el trànsit pel seu viacrucis. La resta d’intèrprets estan a la mateixa altura, però el paper de Yerma és […]

… a recol·locar l’hèrnia al seu lloc després de tan riure, i és que entre l’Oriol Genís i el Marc Rosich han organitzat un «pollo» de consideració recordant al cantante melódico del trémolo metódico. Com és natural davant d’un fet d’aquesta magnitud, al Maldà no hi cabia ni una agulla; no sempre es recupera al que havia sigut ídol de la famosa i extinta Bodega Bohèmia del carrer Lancaster. Només per veure el número de la Canción del Guau Guau i el ball de claqué amb que el remata, ja val la pena anar a la sessió golfa al carrer del Pi número 5. Ni el Fred Astaire.     Crítica completa »  http://bit.ly/2mDCdW6